Cultura

El fill d’en Narcís

Puntí presenta a la Porta Ferrada un disc que es lliura amb una aquarel·la als qui tenen entrada Premium

Fa només dues setmanes que ha mort el seu pare, després d’una llarga i penosa malaltia. En Josep –Adrià per a l’art–, el fill de Narcís Puntí Sans, ja li va dedicar en vida dos dels seus darrers treballs, Incompletament i Enclusa i un cop de mall. Entre tots dos se situa just al mig, com a segona part d’una trilogia que es completa ara, Enriute’n fins que el cor et digui prou, el disc, el projecte o el que sigui que Puntí presenta aquesta nit a l’Espai Port de Sant Feliu de Guíxols, dins el Festival de la Porta Ferrada (22.30 h, 23 euros). En la línia de les presentacions que ja en va fer al març al restaurant Can Cordons, Puntí ha preparat també per avui una proposta més personalitzada per als fans acèrrims, que en té de sobra: una entrada Premium que, per 40 euros, dona accés a les primeres files i a una plaça de pàrquing i, el que és més important, inclou un CD amb les noves cançons, il·lustrat amb una aquarel·la pintada per Puntí, que ha heretat aquesta faceta del pare. N’ha pintat un centenar, una a una, totes diferents, i ja queden poques entrades Premium disponibles. Remarca que no ho ha fet d’una manera mecànica: “Jo haig de tenir ganes de pintar. Sinó no ho faig. Per mi, aquest és un disc que no és només un disc, i no és que ara vagi de pintor... però també pinto. El resultat pot agradar o no, però un Puntí és un Puntí”, diu amb un punt d’autoironia en una trobada amb periodistes al seu estudi de Salt, Can Matas, on ha enregistrar en part les noves cançons i on també pinta. En aquest moment de la seva vida i de la seva carrera, Puntí té clar que tot ho fa per “una motivació artística”. “La part econòmica ja ni la considero”, diu.

Puntí mai no ha estat un artista convencional, i ara menys: preguntar-li quantes cançons inclou Enriute’n... –mal escrit a consciència–, amb quins músics les ha enregistrades o si algun dia es publicarà en un CD amb distribució convencional, és com demanar-li quin és el futur de la humanitat. Només queda clar que aquesta és “una obra oberta, evolutiva, que pot créixer en funció de les circumstàncies”. I hi afegeix: “En aquesta segona part de la trilogia volia fer el que em vingués de gust i esplaiar-me. Perquè el meu pare era un home molt seriós, però també tenia coses divertides, i per això el disc també les té i no hi falta canya. No tot ha de ser tristor.”

Avui, a la Porta Ferrada, Puntí (veu, guitarra i piano) actuarà amb Pedrito Martínez (baix) i el recuperat Dani Pujol (bateria). “En Dani es feia molt amb el meu pare. Fa molts anys que toquem junts i ja és com de la família”, diu el fill d’en Narcís.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.