Isabelle Huppert il·lumina Hong Sang-soo

Isabelle Huppert ha demostrat abastament el seu talent còmic, sovint amagat per tants de personatges turmentats i obscurs com els que ha encarnat, però amb Hong Sang-soo sembla lliurar-s’hi d’una manera particularment joiosa. Havent-hi treballat abans a En otro país, en la qual interpreta un mateix personatge en tres situacions diferents imaginades per una directora que escriu un guió, Huppert hi torna a col·laborar amb La cámara de Claire, que Hong Sang-soo va rodar en pocs dies a Canes aprofitant-hi la presència de l’actriu en motiu d’Elle en el festival del 2016. Quan Claire apareix en el film, comenta: “És la primera vegada que vinc a Canes.” Que ho digui Huppert, encara que sigui fent un personatge, té un efecte còmic: deu ser l’actriu que ha trepitjat més cops la catifa vermella els darrers quaranta anys del festival.

Aquest detall és una mostra de la ironia de Hong Sang-soo i de la mateixa Huppert. Tanmateix, no només el cineasta convida l’actriu a expressar la seva comicitat. En un període en què les pel·lícules de Hong Sang-soo, com ara En la playa sola de noche i El día después, reflecteixen dramàticament una circumstància personal vinculada a la relació amb l’actriu Kim Min-hee i a la separació de la seva esposa, La camara de Claire exhibeix el costat més lluminós i lúdic del cineasta sud-coreà. Infiltrant-se en el seu món, habitat per personatges en conflicte, Isabelle Huppert el mena a la lleugeresa encarnant una professora de música que, aficionada a la fotografia, es passeja per Canes amb una càmera Polaroid. Ho fa amb una actitud pròxima al vagareig i amb una disponibilitat que fa que sigui sensible a una jove sud-coreana (Jeon, interpretada per Kim Min-hee) dolguda i desconcertada perquè, de manera incomprensible, ha estat acomiadada d’una agència de venda internacional de films per part de la seva mestressa, que a la vegada és la productora d’un cineasta que, essent un dels àlter ego de Sang-soo, es passa el dia bevent en les terrasses dels bars. El cas és que Claire és capaç de redreçar la situació mentre la seva càmera sembla tenir un poder transformador: “L’única manera de canviar les coses és mirar-les una segona vegada, molt lentament”, diu Claire. I, amb ella, Hong Sang-soo potser vol afirmar que retratar i filmar les coses és una manera de canviar-les. En tot cas, sembla que va transformant la vida en ficció.