Música

Crònica

Manolo incansable

Manolo García va tancar diumenge a la nit, al Festival de Cap Roig, la primera meitat de la gira de presentació del seu darrer treball, Geometría del rayo, que havia obert el 6 i el 7 d’abril a l’Auditori de Girona i encara no havia tornat a trepitjar terres catalanes. A l’octubre tornarà descansat el dia 20 al Palau Sant Jordi de Barcelona. Era un altre dels al·licients per als fidels gironins i catalans, un altre cop en un escenari íntim on va fer lluir el vessant més acústic per arrencar amb un dels temes del darrer disc, El frío de la noche, i trufat de regals inesperats, com ara l’aparició de Toti Soler a mitja actuació per interpretar plegats Me gustas, una altra cançó nova en què el barceloní ha implicat el veterà guitarrista i compositor maresmenc.

El concert va servir a García per presentar bona part de l’últim disc, però, com ja va sent habitual en ell, va repassar un ampli mostrari de l’extens repertori que ha conreat durant 20 anys de carrera en solitari –al maig es van complir dues dècades d’aquell memorable Arena en los bolsillos–. Amb la Fragua de los cuatro vientos va començar a picar ferro roent per escalfar un auditori poc procliu per al caliu rocker, amb butaques per asseure’s i pocs passadissos per fugir de l’escenari i enfilar-se amb el micròfon sense fil fins al capdamunt, com li agrada explorar i va fer un parell d’anys enrere al Porta Ferrada. “Això que estigueu tots asseguts és una mica estrany”, va admetre, però no va defugir les incursions per saludar la parròquia durant el Giro teatral, i altres temes en què va capgirar el fil del concert i va cedir el testimoni als cors de la graderia, que en un ambient encongit va respondre ben endreçada i a l’uníson. Amb A San Fernando, i el públic ja entregat, va fingir un primer comiat. Però va anar per feina i no es va fer pregar per enfilar la recta final, amb tothom dempeus. Per encarar l’apoteosi d’un concert maratonià, Prefiero el trapecio, Nunca el tiempo es perdido i Sin llaves, l’única incursió prevista en l’etapa d’El Último de la Fila, abans de la necessària Pájaros de barro i una Bamba i la mítica Insurrección com a propina, que van posar el punt final a gairebé tres hores de xou i una trentena llarga de cançons.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

música

Aire, el nou projecte dels cassanencs Anna Pérez i Xevi Vallès, estrena el seu primer disc

cassà de la selva
cultura solidària

El 19è festival El Patio de La Penyora arribarà dimarts al centre penitenciari de Wad-Ras

girona

Manrique salva el primer curs al Lliure amb un cartell molt popular

BARCELONA
ART

Clara Oliveras honora l’exili de l’avi al Mume a través d’una pala

La Jonquera
ART

El MNAC adquireix una pintura de Tamburini gràcies a una donació de la Godia

BARCELONA

La primera trobada de productors gironins d’arts escèniques serà el 18 de juny

salt
la bisbal d’empordà

Més de 40 espectacles i una aposta pel circ inclusiu en la Fira del Circ al Carrer

LA BISBAL D’EMPORDÀ
Sónar 2024

La IA ens farà la bugada, no les cançons

BARCELONA
Crítica

Aquells que moren quan estimen