Oceans d’aventures
El llibre ‘Cine y navegación. Los 7 mares en 70 películas’, del cinèfil i capità de vaixell Fernando de Cea, fa un repàs dels clàssics protagonitzats per mariners
-
‘Master & Commander’, dirigida el 2003 per Peter Weir, adapta molt bé la novel·la de Patrick O’Brian i és un dels millors films sobre les guerres napoleòniques al mar 20TH CENTURY FOX. -
El capità Blood Arxiu. -
Els víkings Arxiu. -
No eren imprescindibles Arxiu. -
Moby Dick Arxiu. -
Sang, suor i llàgrimes Arxiu. -
Oceans d’aventures Arxiu. -
Titanic Arxiu. -
El temible burleta Arxiu. -
Oceans d’aventures Arxiu.
“Hi ha pel·lícules de pràcticament tots els gèneres ambientats a la mar: aventures, thrillers, bèl·liques...”, diu Fernando de Cea Velasco, capità de fragata de l’Armada espanyola retirat i home apassionat pel cinema, especialment pel Hollywood clàssic. Al llibre Cine y navegación. Los 7 mares en 70 películes, editat per Berenice, ajunta les seves dues passions en un manual ordenat per gèneres en què comenta les pel·lícules bàsicament des del punt de vista cinematogràfic, però parant atenció també a curiositats i aspectes tècnics de la navegació (armament, maniobres...).
Setanta títols
El llibre dedica quatre o cinc pàgines a cada una de les 70 pel·lícules que esmenta, amb títols tan coneguts com els nou que destaquem a la pàgina següent, i d’altres com Ulises, El cisne negro, Piratas del Caribe, El motí del Caine, El hidalgo de los mares, Las tres noches de Eva, L’aventura del Posidó, La batalla del riu de la Plata, Mar cruel, Tenir-ne o no, La tempesta perfecta o Capità Phillips, per citar-ne algunes.
A part dels 70 títols destacats, hi ha referències a 500 pel·lícules protagonitzades pel mar, els vaixells i els mariners. “L’entorn marítim és molt atractiu per al cinema, provoca sensacions d’infinitud, de romanticisme, d’aventura, però és hostil per a l’home, també provoca temor...”, comenta Fernando de Cea en una entrevista a El Punt Avui, quan li preguntem per què els oceans han inspirat tantes pel·lícules.
Fernando de Cea (Madrid, 1958) és periodista i escriptor, autor de diverses novel·les i responsable de la web de cinema El blog de Ethan. L’origen d’aquest manual està relacionat amb un assaig anterior: “Neix del darrer llibre que vaig escriure sobre cinema, que es titulava El autoremake en el cine, que resultava una mica massa específic, només per a cinèfils i estudiosos del tema. Em vaig proposar fer alguna cosa per a un públic més ampli i el tema era gairebé inevitable, jo sóc mariner i sempre m’ha interessat el cinema marítim.”
Vaixells, mariners, mars
El primer problema que es va trobar és la gran quantitat de títols que hi ha. “Sortien massa títols, i havia d’acotar. Per això vam descartar les pel·lícules de submarins i de busseig, tot i que n’hi ha moltes i de molt bones.”
Com a militar professional retirat, li preguntem pel realisme del cinema bèl·lic. “Algunes pel·lícules que cito al llibre estan molt ben fetes –respon–, són molt realistes, com per exemple La batalla del riu de la Plata, de Michael Powell i Emeric Pressburger [1956]. Les escenes en què no passa gairebé res, descriuen molt bé el que passa a bord d’un vaixell de guerra.”
Als vaixells que capitanejava no hi faltava el cinema. “Tots els dies vèiem una pel·lícula, en tots els vaixells on jo he estat. Quan estàvem en trànsit i no havíem de fer maniobres complicades, cada dia després de sopar es passava una pel·lícula.
El cuirassat Potemkin
“La idea del director era rodar una pel·lícula sobre els fets del 1905 i recrear-los de tal forma que, al final, resultés una metàfora sobre la revolució soviètica. [...] Eisenstein va recórrer al guió col·lectiu, tan apreciat pels seus col·legues soviètics, i va establir el paradigma d’aquest model.”
Els víkings
“Ha envellit molt bé. En destacaria unes seqüències que, en qualsevol pel·lícula serien de transició, però que aquí són espectaculars: quan els vaixells víkings creuen el fiord per sortir a guerrejar o tornar-ne, en unes imatges en cinemascop, que Richard Fleischer dominava com ningú, combinades amb la música.”
El temible burleta
“És una pel·lícula de pirates en què ja s’aprecia una mica el que serà el declivi del gènere, perquè és una paròdia. Burt Lancaster i Nick Cravat eren amics i, abans de ser actors, treballaven d’acròbates al circ. És un musical en què, enlloc de números, hi ha les seves acrobàcies. La paròdia de les pel·lícules de pirates van acabar amb el gènere.”
Moby Dick
“John Huston va adaptar l’obra de Herman Melville, un autor imprescindible per als qui els agradi la literatura del mar. Jo en destacaria la interpretació: Gregory Peck era el galant de moda i es deia que no faria un capità Ahab versemblant, però, gràcies a John Huston, aconsegueixen un resultat força versemblant.”
Titanic
“Una pel·lícula amb efectes especials molt bons i poca cosa més. No és de les que més m’agraden, perquè és una història molt simple, però és la més cèlebre, va guanyar onze premis Oscar. James Cameron la va presentar als productors per aconseguir el finançament com el Titanic enfonsant-se més Romeu i Julieta.”
Master & Commander
“La meva favorita del cinema sobre les guerres napoleòniques. És bastant moderna; la va dirigir Peter Weir el 2003. És una adaptació molt bona. Qui hagi llegit les novel·les de Patrick O’Brian hi veurà reflectit perfectament com s’havia imaginat la vida en una fragata a principi del segle XIX. Per mi, l’adaptació és espectacular.”
Sang, suor i llàgrimes
“Els britànics potser són els que millors pel·lícules bèl·liques han fet ambientades al mar, són molt realistes. Sang, suor i llàgrimes, dirigida el 1942 per David Lean i Noël Coward, descriu la vida d’un vaixell des que posen la primera planxa a les drassanes fins que l’enfonsa l’enemic.”
El capità Blood
“La va dirigir Michael Curtiz, amb Errol Flynn de protagonista, i és potser la pel·lícula que va posar de moda el gènere de pirates, a pesar que estava feta amb molt pocs diners. Les escenes d’abordatges són espectaculars, amb una gran combinació de la realització, la música i acció.”
No eren imprescindibles
“De John Ford m’agraden totes. És una pel·lícula bèl·lica sobre un destacament de patrulleres al principi de la II Guerra Mundial al Pacífic, a la batalla de les Filipines. La va dirigir quan era mariner en actiu [1945] i també ho eren la majoria d’actors, excepte John Wayne. De fet, Ford i Wayne van tenir els seus estira i arronses.”
