Balls de rècord
L’Ésdansa atrau 11.000 espectadors, amb un 98% d’ocupació, en una edició que es considera històrica
El festival Ésdansa de les Preses va tancar el cap de setmana passat la millor edició de la seva història, d’acord amb el balanç que en fa l’organització davant unes xifres rècord: 11.000 espectadors i el 98% d’ocupació en les propostes de pagament. El festival de la dansa d’arrel podria estar-se acostant al seu cim, perquè costa imaginar que pugui créixer gaire més. Durant la presentació del programa d’aquest any, l’alcalde de les Preses, Pere Vila, ja va recordar que la població, de poc més de 1.700 habitants, es multiplica per cinc durant l’Ésdansa. L’aposta per un festival de dansa tradicional que cultiva la participació, la creativitat i la connexió amb el públic jove convenç plenament, i la prova són aquests 11.000 espectadors que estableixen un nou llindar, després de dos anys seguits de superar els 10.000. A part d’arribar a plens quasi absoluts en totes les propostes, s’han exhaurit les entrades per a dos espectacles: les Danses del món de dissabte passat, i l’experiència Dins la ger de conèixer la música de Mongòlia en una tenda tradicional, per a la qual no quedaven entrades des de feia dies, en cap de les deu sessions.
Segons el director del festival, Jordi Fosas, “mantenir aquest nivell durant tres anys demostra que apostar per la innovació i la creació en la dansa d’arrel tradicional, no només és un valor afegit dins la programació, sinó també una demanda real que cal cobrir”. Una prova de les compensacions del risc és l’èxit del “diàleg creatiu entre la dansa i la música”, la línia argumental d’aquest Ésdansa, amb plens gairebé absoluts com el de Contr@band@, de l’Esbart Sant Martí de Barcelona i La Lira Ampostina, o de Sa mateixa, de Joana Gomila i Lali Ayguadé, una de les propostes més arriscades i que més han atret, fins al punt que es va haver d’ampliar l’aforament. L’aposta pel nou format de “propostes experiència”, a més, ha sobrepassat totes les expectatives, i un miler de persones van caminar fins al Clot de l’Infern per descobrir La Dansa de les Mil Mans d’Indonèsia i cinc-centes més van atrevir-se a ballar-la.
