Cultura popular

SAMUEL SOTIL

PRESIDENT DELS FALCONS DE BARCELONA

“Treballem per assolir l’escala de 10 aquesta temporada”

Els Falcons de Barcelona compleixen 15 anys d’història aquest 2018 amb un seguit d’actes que culminaran el dia 28. Sotil, amb només 28 anys, ja ha estat cap de músics, secretari i ara, president

Per a la gent que no els conegui, com definiria els falcons?
Són construccions humanes, amb persones que pugen unes sobre les altres, i que busquen fer figures estètiques amb amplitud i quantitat de gent.
I quan arriben a plaça i la gent diu “ja són aquí els castellers”, què pensa?
Sento una mica de ràbia... Els castells són més coneguts, tenen la fama, i nosaltres fem una cosa que s’hi assembla però encara no som prou identificats tot i les diferències que hi ha.
Hi ha diferències, però també similituds: les faixes, les gralles...
Sí, n’hi ha perquè els falcons vam assumir alguns trets del fet casteller; portem pantalons, camisa, faixa, l’acompanyament amb gralles, però en aquest sentit, l’estètic, també hi ha diferències. Entre d’altres, en el nostre cas, el color de la faixa és el que diferencia les colles, i la camisa és sempre de color blanc.
Diu que no són prou coneguts, què els cal per ser-ho?
Segurament cal pedagogia, explicar aquesta tradició popular que fa molts anys que és a Catalunya, tot i que a Barcelona és cert que és relativament nova i se’ns veu sobretot a les dues festes majors, Santa Eulàlia i la Mercè, i en alguns barris on ens conviden, i en aquests barris on anem sí que ja ens identifiquen. Cal anar fent això, difusió del fet.
Ara li demanaré una cosa difícil, ja que explicar les figures en poques paraules és gairebé impossible..., però, quin és actualment el repte, pel que fa a figures, dels Falcons de Barcelona?
Des del punt de vista identificatiu els falcons tenen una figura clàssica, l’escala, que és aquesta més triangular, és la més habitual, la que totes les colles fan, i la seva altura es pot dir que marca el nivell de la colla. Actualment els Falcons de Barcelona ja hem assolit l’escala de 9 i ara estem treballant per la de 10, a veure si l’aconseguim aquesta temporada... En l’àmbit català hi ha de tot. Com en els castells, Vilafranca està molt més endavant, està en escala d’11 i ha provat ja la de 12, i pel que fa a la resta de colles, Vilanova i nosaltres som semblants, i la resta són més petites, d’escales de vuit i de set. No és que els falti tècnica, normalment els falta gent i una miqueta més de temps.
I la colla de Barcelona, en quin moment està?
Sincerament, en un moment molt bo. Hi ha molt bon ambient i ganes de seguir creixent. Hi ha un sentiment de dir “som els Falcons de Barcelona, som aquí!”
Quanta gent mouen?
Ara tenim una base d’unes 80 persones i a plaça som unes 60, depenent de l’actuació. Per la Mercè, per exemple, sempre arribem al màxim, cosa que ens permet arribar a l’escala de 9.
I pel que fa a regeneració, un problema que afecta algunes expressions de cultura popular?
Va entrant canalla nova, la veritat. Nosaltres fem tallers a les escoles per explicar el fet dels falcons i també per convidar els nens a provar-ho. Busquem gent a qui li agradi, que s’enganxi i que després continuï. És cert que hi ha algunes edats en què tenim buits generacionals, però de gent nova en va entrant. Amb els adolescents és més complicat, és una època en què desconnecten una miqueta...
El falconisme és més potent en alguna zona de Catalunya?
On té més tradició és a la zona del Penedès i l’Anoia. Pel que fa a la resta de colles, n’hi ha a Osona, a la Catalunya del Nord..., però el més potent i tradicional és al Penedès.
La seva tradició sorgeix del ‘sokol’, una espècie de gimnàstica que es feia en el que seria l’antiga Txecoslovàquia, i arriba a Catalunya al llarg del primer terç del segle XX per mitjà, sobretot, de moviments vinculats a les joventuts catòliques. Què en queda d’allò?
Som una evolució de tot allò, però encara en queden coses, sobretot a la colla de Llorenç del Penedès, la més antiga de Catalunya, que manté l’origen de com va arribar i ho reivindiquen.
I en què es diferencien?
És més gimnàstica, com l’original, i en la part estètica, porten pantalons blancs, no porten camisa sinó un polo, també blanc, i en lloc de portar faixa porten cinturó i no van descalços com nosaltres, sinó que van calçats.
I a Barcelona, com hi arriba?
Per una persona inquieta culturalment, que volia dur-hi els falcons. Els va crear, en aquell moment, amb gent de castellers de Barcelona. Ara, de casteller ja pràcticament no hi ha ningú.
Aquest any estan de celebració.
Sí, estem editant un llibre, que sortirà aquest mateix mes –hem aconseguit tots els diners per editar-lo gràcies a aportacions populars– i que recull la història de la colla. I el dia 28 farem la diada, una diada en què ens acompanyen els Falcons de Malla.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona