Una òpera que trenca estigmes
El director Benjamin Lazar reivindica un final optimista de Traviata (Auditori de Girona, 19 h), tot i que Violetta acaba morint jove de tuberculosi. Pel director del Théâtre des Bouffes du Nord [segons declara en una conversa per correu electrònic amb aquest diari] “Violetta va canviar el seu destí per la seva bellesa, però també per la seva intel·ligència”. “Per descomptat, ella va morir molt jove i visiblement tornant a la fredor de la realitat social, però podem considerar el seu sentit de l’humor i la seva capacitat per trencar la distància social un exemple per a les pròximes generacions per a un futur millor per a les dones”.
Aquesta versió operística de La Traviata fuig de l’espectacularitat més romàntica verdiana. En part, perquè s’han volgut inspirar en el grup de músics populars que Verdi va veure en la seva joventut i li va fer venir el desig de convertir-se en músic: “El nostre alè no és el de l’òpera, sinó que és una manera de mostrar matisos subtils en les melodies, en l’atmosfera, en els personatges, que de vegades s’oculten a la versió operística.” El director estima que, concretament, La Traviata és una òpera molt personal per a Verdi: “Fins i tot en la versió romàntica, hi ha moments d’extrema nuesa.”
Per poder realitzar aquesta producció van fer un llarg treball de dos anys de preparació amb músics. Lazar celebra que hi hagi músics amb “capacitat i ganes de sortir de l’orquestra, de cantar, d’actuar”: “Tots ells van tenir l’experiència de l’escenari, però per a tots ells va ser la primera vegada que van haver de tocar tota una òpera de memòria, i sense director. Hi ha molts músics amb aquest desig de trencar les regles tradicionals de l’òpera, per sort! També hem tingut temps per construir un veritable grup teatral.”
