Patrimoni

La Punxa en fa cent

El Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers de Girona commemora el centenari de l’obra de Rafael Masó amb una exposició i una taula rodona

Cinc ponents ofereixen avui, a les 18 h, una taula rodona en què repassaran els cent anys de l’edifici de Masó

“Si diuen que Girona va ser tres vegades immortal, La Punxa ho va ser dues”, reivindica Miquel Vendrell, el president del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers de Girona, tot recordant dos episodis que van afectar la pervivència d’un dels edificis més emblemàtics de la ciutat. Un, el més dramàtic, va tenir lloc el 27 d’agost de 1973, quan de matinada, “amb nocturnitat i traïdoria”, el propietari –amenaçat per la qualificació d’edifici històric i artístic– va decidir enderrocar el conjunt començant pels cinc xalets de la urbanització adjunta, en el que es considera un dels atemptats en l’àmbit del patrimoni gironí “més bàrbars” registrats. L’altre, més anecdòtic si es vol, però molt danyí pel que fa l’estructura de la cúpula: el llamp que la va malmetre l’estiu de l’any 2006.

Ara, en plena commemoració del centenari de l’obra de Rafael Masó (el 28 de juny de 1918 l’Ajuntament de Girona va concedir el permís d’obres a l’industrial Alfons Teixidor), el Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics, que l’any 1979 va adquirir l’edifici per protegir-lo i convertir-lo en la seva seu, ha endegat una exposició i una taula rodona que repassen la història d’aquesta edificació, concebuda inicialment com a magatzem i bloc de pisos de lloguer per als treballadors de la fàbrica de farines a tocar.

La mostra, titulada La Punxa, centenari d’una icona, comissariada per Anabel Ros, reuneix documents inèdits que repassen els diferents períodes de la història de l’edifici, “un emblema molt fotografiat i estimat, però realment poc conegut”, entre els quals hi ha plànols, l’expedient de la llicència municipal d’obres, fotografies històriques i de la reforma a la qual es va sotmetre per convertir-se en seu del col·legi a principi dels vuitanta, després d’anys abandonada i en perill d’acabar com la malaurada urbanització.

Deu plafons recopilen aquesta informació en una exposició itinerant que es mantindrà oberta a la sala d’exposicions i que es preveu que pugui ser exhibida a les altres seus del col·legi a la demarcació.

Una àmplia panoràmica

Pel que fa a la taula rodona que tindrà lloc avui, a les sis de la tarda a sala d’actes, hi intervindran destacades personalitats que coneixen de primera mà i des de diferents vessants la història de l’edifici. Per començar, el mateix president del col·legi, Miquel Josep Vendrell, que donarà pas a Joaquim Nadal, alcalde de la ciutat en la dècada dels vuitanta i, per tant, coneixedor del context de l’època en què es va degradar i recuperar La Punxa. Enric Mirambell, representant del Ministeri de Cultura, també aportarà la seva versió, abans que intervingui un dels arquitectes que van reformar l’edifici, Joan Tarrús. Finalment l’historiador de l’Art Josep Pujol explicarà el projecte visionari i precursor que el Col·legi d’Aparelladors va salvar, restaurar, cuidar i que té el compromís d’adaptar als nous temps.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona
Éric Besnard
Director de cinema

“Hem caigut en l’histerisme col·lectiu i no parem a pensar”

Barcelona