Patrimoni

Pròxim capítol: 84. La vila agraïda (Monument a Cabrinetty, Puigcerdà)

El bressol recuperat

L’1 de juliol del 1893, després de més de mig segle d’abandonament, es consagra de nou la basílica de Santa Maria de Ripoll

La tarda d’aquell mateix dia es du a terme la translació de les restes dels antics comtes de Barcelona i dels abats del monestir que s’havien pogut salvat de l’incendi i saqueig del 9 d’agost de 1835

E l 15 de setembre de 1861, el periodista del Diario de Barcelona, Joan Mañé i Flaquer va escriure un article en què vaticinava: “El dia que s’esfondrin les darreres restes del monestir de Ripoll, els cadàvers dels antics comtes es tornaran cap per avall per protestar, com els antics gals, contra l’ocupació estrangera d’aquella terra que ells van conquerir, ja que com a estrangers els hem tractat negant una tomba als que ens van regalar el regne. Aixequem tan sols una tàpia al voltant d’aquell ossari i damunt el pedestal de runes una creu amb una senzilla inscripció”. El monestir havia estat saquejat el 9 d’agost de 1835 i, amb el temps, s’havia anat esfondrant com un castell de cartes: el 1847 va desaparèixer una part del claustre i el 1856, la torre del palau abacial. Els veïns van convertir-lo en una immensa pedrera i, ben aviat, es va convertir en una ombra del seu passat esplendorós. Els intents de restauració de la basílica comencen a promoure’s a principis de la dècada dels seixanta; però les obres no s’impulsaran de forma decisiva fins al 1886, quan la Reial Acadèmia de Belles Arts de Barcelona farà una crida a la restauració i s’obriran subscripcions populars, en bona part impulsades pel bisbe de Vic, Josep Morgades. La restauració, que anirà a càrrec d’Elies Rogent, canviarà, de forma substancial, la fesomia de l’edifici; i generarà un intens debat en què es barregen valoracions intel·lectuals i polítiques ben diverses. En tot cas, l’historiador Francesc Fontbona, un dels millors coneixedors d’aquella restauració, va qualificar-la com “una de les grans obres arquitectòniques d’un dels millors arquitectes catalans de tots els temps”.

Les festes de consagració de la nova església s’inicien l’1 de juliol de 1893 i es perllonguen durant tres dies. La població contribueix “de manera senzilla però eloqüent, á donar a les festes el seu segell patriòtic”, segons la crònica que va aparèixer al setmanari Lo Catalanista. Els carrers estan guarnits amb ramatges, banderes i domassos i arreu es poden llegir inscripcions dedicades al monestir, a les festes i al bisbe Morgades. Totes, a més a més, són “redactades en la llengua de la terra i no cal dir que en les funcions religioses de la basílica hi domina la nota catalana i catalanista”. Al matí se celebra la festa de consagració de l’església, oficiada pels bisbes de Vic, Lleida i Sogorb. Morgades consagra l’altar major, Messeguer els de Sant Ramon, del sagrat Cor, de Sant Josep i de Sant Joaquim; mentre que Aguilar i Cassanyas ho fan de les capelles del Sant Crist, de Sant Jordi i del beat Josep Oriol. Tot seguit, el bisbe de Vic oficia la primera missa revestit amb una casulla regalada per la vila de Ripoll. Un dels moments culminants de la celebració es produeix durant la tarda, amb la translació processional de les restes dels antics comtes de Barcelona i dels abats del monestir que s’havien pogut salvar de la destrucció. Quan la processó surt de l’església de Sant Eudald, la gent saluda amb “Visques a Catalunya”. Les urnes del comte Jofre i de Berenguer III són transportades per militants catalanistes; mentre que les de Rudolf Tallaferro i els abats ho són per part de representants de la noblesa catalana vestits amb l’uniforme, representants d’ajuntaments i diputacions.

L’endemà, el protagonisme es trasllada al Sant Crist que es va poder salvar de l’incendi del 1835. De bon matí, l’abat de Montserrat celebra una missa de comunió general; i, al migdia, una processó es dirigeix des de l’església de Sant Pere a la basílica restaurada. Quan acaba l’ofici se celebra un banquet amb presència d’autoritats civils i eclesiàstiques. En el seu discurs, el bisbe de la Seu d’Urgell, Salvador Cassanyas, reconeix el lideratge de Josep Morgades i reivindica la necessitat de valorar les obres de restauració “no solament en l’ordre artístic, sinó també en lo patriòtic”. Hi ha qui reclama que els esforços abocats a Ripoll s’orientin a la restauració de Poblet i Santes Creus. A les sis de la tarda, el Casino de Ripoll es converteix en l’escenari d’una sessió patriòtica, impulsada per les entitats catalanistes. Entre els discursos, destaca el del president de la Unió Catalanista, Joaquim Riera i Bertran, qui acaba vaticinant que “si avui s’han reunit els bisbes per a celebrar la restauració del monestir, demà es reuniran els pobles de Catalunya per a celebrar la restauració de quelcom més gran i transcendental”. Una frase que resumeix perfectament el simbolisme i les expectatives generades per un acte en què el país va recuperar el seu bressol.

Com s’hi arriba
Arribats a Ripoll per la C-26 o C-17 buscarem el carrer del Dr. Raguer, que ressegueix l’N-260 per girar a mà esquerra tot voltejant la plaça de l’Ajuntament i passant pel carrer de Berenguer el Vell, que ens situarà davant per davant de la plaça del monestir. La silueta de la torre esdevé, en aquest sentit, una guia immillorable per no perdre’s.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona
Éric Besnard
Director de cinema

“Hem caigut en l’histerisme col·lectiu i no parem a pensar”

Barcelona
MÚSICA

Joan Magrané estrena a Peralada un responsori per a la Setmana Santa del segle XXI

girona
música

Twenty One Pilots actuaran al Palau Sant Jordi l’abril vinent

Barcelona
ART

Estudien si la part superior del mosaic de la Casa Navàs també és de Joaquim Mir

REUS