Dol davant del mar

“La meva mare sempre em deia que on voldria pertànyer és al mar”, recorda Oriol Prat Bouis (Barcelona, 1974), fill de la periodista Pepa Bouis, membre de l’equip fundacional d’El Punt, que va morir de càncer el 8 de desembre del 2011. Tots dos mantenien llargues converses en un penya-segat davant el mar, a Sant Feliu de Guíxols, i és allà on l’actriu Míriam Tortosa interpreta un emotiu monòleg inspirat en aquelles converses al curtmetratge Pèrdua. El retrobament amb el mar - Primera Part.

Dirigit per Noè Blancafort a partir d’un text novel·lat d’Oriol Prat Bouis, el curt s’estrena demà a les 12.30 h del migdia a la sala Zumzeig de Barcelona. Records emocionats de les converses que mantenien i reflexions sobre la vida i la mort conformen aquest monòleg, interpretat per Míriam Tortosa en un registre dramàtic molt intens, que transmet a l’espectador una àmplia gamma d’emocions: nostàlgia, ràbia, enyorança, alegria...

“Soc molt cinèfil, veig deu pel·lícules cada setmana des que era petit, però mai m’havia atrevit a fer res en llenguatge cinematogràfic”, comenta Oriol Prat. Però quan va morir la seva mare, va pensar que volia homenatjar-la: “Volia tornar-li una mica tot el que ella m’havia donat en vida, i vaig decidir fer-ho amb un curtmetratge.” D’aquest format diu: “Em semblava la millor manera d’estrenar-me, perquè era la forma més emocional de fer-ho; jo soc molt emocional, com la Pepa.”

Oriol Prat mantenia una amistat des de fa anys amb Noè Blancafort, director d’aquest curt, que és qui li va proposar l’actriu Míriam Tortosa, vista en sèries com La riera o Arròs covat i obres teatrals com Animals de companyia. “La màgia va sorgir quan la vaig conèixer –recorda Oriol Prat–. Em va dir que havia tingut una persona propera que havia mort feia molt poc de càncer, i el guió novel·lat l’havia emocionat moltíssim.”

Oriol Prat es va envoltar de gent que “sabia molt de cinema”, tant l’actriu com l’equip tècnic. “Els vaig donar un text novel·lat i algunes idees sobre la posada en escena.” Ara estan pendents de si l’agafa una distribuïdora a la qual l’han fet arribar i volen fer córrer el curt per festivals. “Al final un artista el que vol és que allò que ell veu, pensa o sent arribi a la gent que veu la seva obra”, comenta.

Oriol Prat també té previst estrenar una segona i una tercera part d’aquest curt, més centrats en conflictes socials que el preocupen. En aquest primer, en canvi, “tenia moltes ganes d’explicar el meu propi treball de com s’ha d’encarar el dol, mostrar què et fa sobreviure quan tens un dol tan fort”. El subtítol, El retrobament amb el mar, té a veure també amb records molt personals: “El mar era un comú denominador que ens unia a mi, la meva mare i la meva germana.”