Homenatge ciutadà

Montserrat Caballé va rebre ahir un multitudinari homenatge ciutadà. Com tantes vegades en vida, ahir també va penjar el cartell d’“entrades exhaurides”. Les 454 localitats de la catedral de Barcelona que dilluns es van posar a disposició per assistir a la missa i al concert de comiat de la soprano es van esgotar en només tres hores. És impossible saber quants temples haurien omplert els barcelonins per expressar el seu dolor per la pèrdua de la gran diva fa poc més d’un mes, el 6 d’octubre, als 85 anys. Ben segur que molts.

L’acte es va celebrar per exprés desig de la família i amb el suport del Liceu, que també va obrir les seves portes per seguir l’esdeveniment en directe en una pantalla gegant. De les 1.800 butaques que hi ha a la sala principal, tampoc en va quedar cap de buida.

A fora de la catedral, molta gent es planyia, sota un molest plugim intermitent que no va anar a més, per no haver adquirit a temps una entrada –totes, gratuïtes–. La d’ahir va ser, doncs, una mostra de sentiment sincer popular que confirma que el llegat de Caballé serà etern. Li ha dit adeu el seu públic més fidel i incondicional. Un bany de masses com els nombrosos que va rebre al llarg de la seva carrera.

L’acte va ser eminentment musical, per descomptat, a partir del mateix moment en què el cardenal arquebisbe Joan Josep Omella va accedir des de la sagristia a l’altar, acompanyat de fragments de l’Adagio de Samuel Barber, interpretat per l’Orquestra del Liceu sota la direcció de Josep Pons. Omella va resseguir breument –en castellà, exceptuant un parell de frases en català– la trajectòria de Caballé, des dels seus orígens “en una família senzilla” fins a assolir “amb esforç i perseverança la cúspide de la fama”. “Ha estat una de les artistes més rellevants de l’òpera mundial, una ambaixadora de la nostra terra i del nostre país en tot racó del planeta on s’ha pogut escoltar el seu cant. Va ser una dona prudent i amable, d’actituds conciliadores. Va omplir els nostres cors de bellesa i art”, va reblar Omella a la multitud silenciosa i emocionada, en especial els familiars, asseguts en un banc de la tribuna de l’església. La filla, Montserrat Martí, no va poder reprimir les llàgrimes en tota la cerimònia.

En el banc de les autoritats, a l’altre cantó de la tribuna, no hi havia ni el president de la Generalitat ni l’alcaldessa de Barcelona, però sí, en representació d’aquestes institucions, la consellera de Cultura, Laura Borràs, i el tercer tinent d’alcalde de Drets de la Ciutadania, Cultura, Participació i Transparència, Jaume Asens. En nom de l’Estat, dos ministres: la de Política Territorial i Funció Pública, Meritxell Batet, i el de Cultura, José Guirao. I dispersos entre el públic, diverses personalitats del món cultural, social i econòmic del país.

Després de la pregària, el Rèquiem de Giuseppe Verdi, una de les peces preferides de Caballé i que va dotar d’una excel·lència artística admirada arreu, va impregnar la catedral de força dramàtica. La llegendària missa de difunts verdiana va ser interpretada per l’Orquestra i el Cor del Liceu, a les ordres del mestre Pons, amb la participació de la Polifònica de Puig-reig, i per quatre veus singulars: Ainhoa Arteta, Anna Larsson, Nikolai Schukoff i Alexander Vinogradov. En acabar, un sonor aplaudiment va cloure l’acte, sense parlaments ni cap mena de parafernàlia política.

A la sortida, el president de la Fundació del Gran Teatre del Liceu, Salvador Alemany, va insistir en el compromís del Liceu amb l’artista: “Caballé serà un referent per a les noves generacions de la lírica i el Liceu conservarà la seva memòria.” I és que, després d’aquest comiat ciutadà, n’arribaran d’altres. El Liceu mateix té previst organitzar la primavera de l’any que ve una gala d’estrelles internacionals de l’òpera. L’Ajuntament de Barcelona ha decidit aquesta setmana concedir-li la medalla d’or de la ciutat a títol pòstum –sorprenent que no l’hagués rebut en vida.

Però el següent homenatge més immediat tindrà lloc demà al Palau de la Música Catalana –que, per cert, ja li ha dedicat dos concerts–. A les set del vespre, el Petit Palau oferirà una audició de registres sonors de les seves interpretacions més cèlebres, conduïda per Víctor García de Gomar, director artístic adjunt del Palau. A les vuit es projectarà el documental Caballé, más allá de la música.

I fins al 20 de gener de l’any que ve es podrà visitar al Foyer l’exposició Una veu prodigiosa al Palau, en què es repassa la relació de la diva amb aquesta institució musical de capçalera del país. Des que hi va debutar, el 1962 (el mateix any que ho va fer al Liceu), amb un recital d’homenatge a Eduard Toldrà, va oferir unes vint actuacions. Caballé, inoblidable.