Brillant concert

L’errabund i irregular projecte de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (degut, en bona part, a una titularitat reduïda a la realització raquítica de tan sols vuit dels vint-i-quatre programes que formen la temporada) ofereix sorpreses, com ha estat la del seu sisè programa. La primera col·laboració entre el pianista nord-americà Garrick Ohlsson i el director francès Sylvain Cambreling ha tingut lloc a Barcelona, sense que això, però, ens fos anunciat ni en la premsa ni en el programa de mà.

Sense conèixer aquest fet per la majoria del públic, el binomi franconordamericà va oferir un preciosíssim Concert per a piano i orquestra núm. 4 de Beethoven amb un Ohlsson transparent i elegant que va fer les coses fàcils perquè Cambreling deixés pas a una dimensió més fantasiosa que concertant a una obra batejada pel mateix compositor de Bonn com “quasi una fantasia”.

Abans, però, Cambreling ja havia silenciat L’Auditori amb una intensa i colpidora versió de Les offrandes oubliées (1930), de Messiaen, que va corroborar el mestre francès com un dels grans traductors d’aquest gran místic.

Hector Berlioz, en el programa explicatiu de la seva Simfonia fantàstica, parlava de l’existència d’una malaltia de l’esperit, present en els nostres dies, batejada, amb mots de Chateaubriand, com a “vaguetat de les passions”. Per guarir-nos-en calen experiències trasbalsadores, com la que va proposar Cambreling per posar la rúbrica a un brillant concert. O sia: dels que fan afecció i guareixen de malalties de l’ànima.