A través de les clavegueres

Quan encara no havia prescindit del nom d’Elías, León Siminiani va fer una mena de dietari fílmic, Mapa, una cartografia personal amb què semblava culminar els apunts que, a banda dels seus treballs televisius, havia fet amb una sèrie de curts precedents: una d’aquelles confessions que no sé sap fins a quin punt són vertaderes o una ficció d’un mateix. Sis anys després, havent fet entremig un documental televisiu seriós sobre un fet criminal, El caso Asunta, el cineasta càntabre presenta Apuntes para una película de atracos, que, encara que d’una manera diferent a la de Mapa, torna a moure’s en aquest terreny ambigu entre el documental i la ficció que s’ha fet recurrent.

Una diferència fonamental és que, malgrat que hi faci present la vida privada en què hi juga un gran pes el fet de ser pare per primer cop, León Siminiani deixa de ser el centre absolut del relat per focalitzar el seu interès en un atracador de bancs, El Flako, que, sent el cap de la Banda del Rayo i anomenat també el Robin Hood de Vallecas, se li revela com l’oportunitat de satisfer un vell desig: una pel·lícula d’atracaments. Tanmateix, com pot suposar-se, no és un film de gènere, sinó un document en què El Flako (un cop pot sortir de la presó) va adquirint protagonisme convertint-se en un personatge emmascarat mentre explica els seus atracaments a través de les clavegueres. Hi ha, en aquest documental, una fascinació pel personatge, que no és aliena al fet de veure’l com un justicier en una època en què els bancs atraquen més que mai els ciutadans, però no és clar que, complaent-se León Siminiani en una mena de joc, arribi a ser transmesa i compartida.