Llibres

Dos grans sota la lupa

Coincideixen al mercat la biografia de Freddie Mercury, que la pel·lícula sobre el grup Queen ha tornat a l’actualitat, i una dels incombustibles The Rolling Stones

En la biografia de Freddie Mercury hi podem llegir opinions sobre ell de molts altres artistes
Borja Figuerola ha escrit una biografia dels Rolling Stones molt amena i exhaustiva

El film Bohemian Rhapsody, estrenat fa poc i dirigit per Bryan Singer, ha refrescat la memòria dels nostàlgics del grup Queen, liderat pel cantant Freddie Mercury. Sempre va anar ben acompanyat pel talent musical del personalíssim guitarrista Brian May, el solvent bateria Roger Taylor i el bon baixista John Deacon, però l’estrella era Mercury, una bèstia d’escenari, que tant podia fer cantar un estadi sencer com ser l’home més refinat davant una diva com Montserrat Caballé.

L’editorial barcelonina Redbook ha publicat Freddie Mercury. La historia del gran mito del rock en un libro sorprendente, escrit per l’italià Luca Garrò (traduït per Núria Pujol). Potser no resulta sorprendente, però sí que és un llibre ben construït i ben editat, amb moltes fotografies, poc vistes i de qualitat estètica i documental. Garrò posa la lupa damunt els moments clau de la vida de Mercury i ens parla dels orígens del cantant a l’exòtica Zanzíbar, la formació de Queen, quan van assolir l’èxit mundial, del trencament temporal, dels seus gustos i amistats, de la lluita silenciosa contra la sida i, entre altres aspectes, de les influències que ha generat i que encara el mantenen vigent 25 anys després de la seva mort. “No tinc la intenció de ser una estrella, vull ser una llegenda”, va declarar en una ocasió, i ho va aconseguir, és evident.

Un llibre molt recomanable per a fans del cantant i del grup que ha generat més col·leccionistes, més que The Beatles i The Rolling Stones. Aquest últim, precisament, és el protagonista d’un altre llibre biogràfic de Redbooks, Los Rolling Stones. Una crónica espectacular, completa y actual del interminable viaje de sus satánicas majestades, escrit per Borja Figuerola.

El 1985 va ser declarat Any Internacional de la Música per la Unesco, i és quan va néixer a Barcelona Borja Figuerola, periodista musical, guionista cinematogràfic, guitarrista ocasional i pare des de fa pocs dies. Comparat amb el llibre sobre Mercury, aquesta biografia és més exhaustiva i llarga, pel que fa al text, però menys vistosa pel que fa a la maquetació i les fotografies, totes en blanc i negre.

“És un dels primers grups que relaciono amb la meva infància a través del meu pare. A partir dels nou anys, vaig escoltar infinites vegades al cotxe el Voodoo Lounge i l’Stripped”, comenta Figuerola, que va rebre amb gust l’encàrrec d’escriure el llibre, tot i el repte que suposa parlar d’un grup mastodòntic del qual ja s’ha explicat tot diverses vegades. “En aquest punt de la pel·lícula Stone, presumir d’aportar informació inèdita em sona agosarat. He mirat d’oferir un punt de vista fresc, propi d’algú que va entrar a la seva música a la dècada dels noranta. Però crec que el lector aficionat o casual hi trobarà informació, si més no, poc coneguda.”

L’extensa recerca, com podem comprovar en la bibliografia i la webgrafia, ha sorprès sovint Figuerola. “He aprofundit en la meva comprensió de personatges com Brian Jones i Mick Taylor, en el meu respecte infinit a Charlie Watts i, fins i tot, en la meva admiració –sense arribar a la veneració– cap a Keith Richards. Però el més important, per a mi, ha estat descobrir les dinàmiques que es creen dins d’un grup de música entre persones tan diferents, i com la clau de l’èxit es dilueix darrere de la cortina de fum que és una gran banda de rock.”

“L’apartat que més he gaudit escrivint i investigant ha estat el dedicat al blues, a les arrels d’on neix l’estil dels Stones. Remoure la història d’aquests grans músics negres als quals no es va fer justícia en la seva època, però als quals, en canvi, actualment ho devem tot, va ser apassionant. El blues és la millor música que hi ha, la mare de tot! I si el blues és la mare… és ben sabut que els Stones són els pares, com a mínim, d’una dotzena de fills per barba!”, confessa Borja Figuerola. Paraula de Stone, doncs.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona