Liceu imprescindible
Víctor García de Gomar vol situar el teatre d’òpera al món, convertint la Rambla en un centre de reflexió cultural per al públic on conflueixin totes les arts
Àlex Ollé estrenarà dues òperes i ajudarà els directors de teatre a fer el salt a l’òpera
Plensa, Gardiner o Keersmaeker se sumaran artísticament a la nova etapa del Liceu
El Liceu ha de tenir “gana i imprudència”. Són dos dels elements que demostren l’ambició del projecte artístic de Víctor García de Gomar, que ahir es va presentar a la premsa. El director del Palau de la Música (que abans havia passat per l’Auditori de Girona) s’integrarà al Liceu al mes de setembre. Té un contracte per quatre anys (i prorrogable dos cops, a dos anys). Aquests mesos treballarà, conjuntament amb Cristina Scheppelmann, que ja ha tancat la temporada 2019/20 i té molt avançat el cartell del 2020/21. El Liceu ha de marcar unes fites imprescindibles per a espectadors de tot el món. Es farà gradualment, en funció de la disponibilitat de recursos i que es vagin trobant complicitats que, per ara, s’augura que seran múltiples i variades. D’entrada, s’ha fitxat Àlex Ollé (cofundador de La Fura dels Baus) com a assessor artístic, i hi haurà encàrrecs a Sir John Eliot Gardiner, Teresa de Keersmaeker, Jaume Plensa o Bill Viola.
El president del patronat de la Fundació del Liceu, Salvador Alemany, celebra que hi hagi un rumb clar. “No està garantida la velocitat però sí la coherència” en la seva aplicació, afirma. Efectivament. García de Gomar demana temps per anar implantant el seu projecte. No es tanca a res: es pot plantejar reincorporar la sarsuela o els lieds a la programació, però també s’ha de valorar com donar presència a les òperes de nova fornada o relectures “d’avui” de les obres del repertori més clàssic. Les accions i exposicions plàstiques que s’emparentin amb les produccions, poden ser dins del Liceu (Saló dels Miralls, Foyer...) o bé en altres equipaments de la ciutat. El Liceu ha de ser un punt de trobada de les arts, amb l’òpera com a convocant.
Per què contactar amb Àlex Ollé? Per una banda, per garantir dues produccions d’òpera (es podria comptar amb la suma del Real dirigit per Joan Matabocsh i el del Palau de les Arts que dirigeix Jesús Iglesias Noriega). També s’acolliran dues produccions internacionals, ja estrenades, que va dirigir Ollé. L’altra feina del fundador de La Fura dels Baus és aportar el seu coneixement als directors d’escena de Catalunya als quals es proposi debutar al Liceu. Aquest monitoratge de nous talents també prendrà forma a través de l’Opera Studio (un espai per fomentar un nou planter de cantants que, més endavant, també podria servir per completar la fitxa artística).
El nou director artístic té clar aprofitar els valors de l’equip del Liceu. I, per això, compta amb la vàlua de Josep Pons, que ha de permetre projectar tant el cor com l’Orquestra del Liceu, com ara amb gravacions o programant música de cambra.
Aquesta necessitat de despertar nous talents, de convidar el públic a tenir curiositat per les noves produccions i d’investigar quin pot ser el públic d’aquí a mig segle no oblida la història del Liceu, de mantenir la tradició de grans òperes i grans cantants. El director general de Liceu, Valentí Oviedo, celebra que l’aposta per aquest nou Liceu (“suposarà un esglaó més de la història del teatre”) sigui per tenir una personalitat amb una volguda petjada internacional.
Fa 30 anys que García de Gomar va decidir que seria cantant d’òpera, després d’assistir a una sessió de Così fan tutte al Liceu. Des de llavors, ha estat sempre lligat a la música fent algun rol en òperes, i darrerament, des de la seva gestió. Al Palau de la Música –recordava ahir– hi va accedir en el moment post-Millet, en què hi havia molta desconfiança en la seva gestió. Ha reeixit amb una fórmula d’èxit que ara vol traslladar al Liceu entenent que tot teatre ha de tenir una personalitat i ha de plantejar preguntes al públic, des d’un projecte sòlid (amb grans cantants i directors). Ha de fer-se un lloc en el món líric amb accions que siguin valorades com a imprescindibles.
Un canvi generacional inclusiu
El Gran Teatre del Liceu fa el canvi de director artístic, pràcticament coincidint amb el de L’Auditori (Robert Brufau va ser nomenat recentment). És de suposar que també caldrà convocar un nou responsable artístic per al Palau de la Música, que substitueixi García de Gomar. Els tres principals equipaments musicals de Catalunya es rejoveneixen amb uns gestors nous. Aquests tenen una notable connexió entre ells. Joan Oller, director general del Palau de la Música, va voler ser ahir a la presentació del projecte de García de Gomar. Amb el director general del Liceu (Valentí Oviedo) admetien que la relació s’enfortirà amb aquesta nova incorporació. El fet que en aquesta constel·lació també siguin pròxims Matabosch (director artístic del Liceu fins que va accedir al Real, el 2013) i Iglesias Noriega (director artístic, des d’aquest juliol, al Palau de les Arts de València) demostra que és un “temps d’oportunitats”, afirma Oviedo.
També és encoratjador veure com Josep Pons o Àlex Ollé se sumen a aquesta aventura, d’una generació més jove, amb la voluntat d’acollir i ajudar les noves veus a no col·lapsar en aquest difícil gènere. El canvi generacional es produeix de manera natural i inclusiva, sense que una negui l’anterior (un fet habitual en la història del teatre a Catalunya, desgraciadament).
El Liceu seguirà comptant amb grans noms de la lírica (un dels ítems que es demanaven en el concurs, en què van quedar 16 finalistes), però supera els cartells dels anys setanta, en què els dominaven els cantants, o els dels noranta, en què era la direcció d’escena (de Bieito o d’Ollé, per exemple) la que reclamava un nou estatus al teatre. Ara, confia García de Gomar, arriba el Liceu de la personalitat, en què s’anirà confluint (des de la revisió de què significa ser Mediterrània, i com es renova l’espectador que només vol reconèixer el que vol veure i ha perdut l’interès a conèixer propostes noves). Sedueix.
