Llibres

Teatre alliberador

Prometeu aplega en dos volums bilingües l’obra teatral de Natalia Ginzburg en edició i traducció de Meritxell Cucarella-Jorba

Pavese la va exhortar a deixar de tenir fills i dedicar-se a la seva incipient obra literària

Natalia Ginzburg ha estat una de les intel·lectuals italianes més apreciades des dels anys del neorealisme. I, segurament, la que més ha crescut al costat de figures com ara els seus amics Calvino, Pavese i Pasolini. Ara, Prometeu Edicions aplega en dos volums bilingües tota l’obra teatral de Natalia Ginzburg, en una acurada edició i traducció de la poeta Meritxell Cucarella-Jorba. El volum és una joia per a la nostra cultura i per a la polièdrica activitat de Cucarella.

Tal com recorda Cucarella en el pròleg, Natalia Ginzburg va néixer Natalia Levi a la ciutat de Palerm el 14 de juliol del 1916 i va morir a Roma, a casa seva, la nit del 7 al 8 d’octubre del 1991. Era filla de Giuseppe Levi, científic, metge i anatomista nascut a Trieste en el si d’una família jueva, i de Lidia Tanzi, nascuda a Milà i catòlica. Si Natalia va néixer a la capital de Sicília és perquè el pare ensenyava anatomia comparada a la Universitat de Palerm. El 1919, la família es traslladaria a Torí. També apunta que la jove Natalia no va anar a escola fins a la secundària, “opció que van prendre moltes famílies dissidents amb el règim i conscients que els nens, i la cultura que es basteixi al seu voltant, són la base del futur d’un estat lliure”.

En la seva interessant biografia, un exemple del segle XX i els seus avatars, Ginzburg es va matricular a la Facultat de Lletres, però no va acabar mai la carrera. Escrivia i publicava els primers contes, i més d’un poema, en revistes en voga en aquell moment. El 12 de febrer del 1938, es va casar amb un admirat amic del seu germà Mario, el precoç Leone Ginzburg, militant antifeixista, professor universitari, traductor –amb només divuit anys, va traduir Anna Karènina, de Tolstoi– i editor –un dels fundadors, juntament amb Giulio Einaudi i Cesare Pavese, de la casa editora Einaudi.

Després de tenir fills i de ser confinada en un poble pel règim de Mussolini, va ser precisament Cesare Pavese qui la incitaria a deixar de tenir fills i a dedicar-se a la seva obra incipient. Amb més de trenta llibres, esdevindria una figura imprescindible de la literatura europea. Cucarella accentua que Ginzburg va endinsar-se en el món de l’escriptura dramàtica en plena maduresa creativa, sent ja una autora popular i moguda per una pregunta publicada a la revista Sipario el juliol del 1965 i adreçada als escriptors: “Per què no escriviu teatre?”, Ginzburg va dir que no s’imaginava escrivint una peça teatral sense detestar-la tot seguit. En el brillant pròleg es puntualitza que Ginzburg veia l’escriptura dramàtica com una manera de treure’s un gran pes de sobre per donar, així, un relleu igual a molts personatges alhora: “El fet de no trobar-me davant la necessitat de triar entre un jo autobiogràfic i prepotent i un ell nebulós, llunyà i fred, per mi, en aquest moment, representa un alliberament.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda