Música

ROGER ANDORRÀ

MUSICÒLEG QUE PRESENTA L’ELECTROGRALLA

“Vull acostar la gralla al públic del Sónar o el Primavera Sound”

El seu espectacle ‘Electrogralla’ és un concepte nou en què barreja el so d’aquest instrument amb l’electrònica. Li va servir d’examen final a l’Esmuc i ha inaugurat el festival Tradicionàrius

Ha inventat la gralla del segle XXI?
És la gralla actual, la que toquem per acompanyar els gegants i els castellers. He buscat la manera d’agafar el so amb uns micròfons que processo amb un modulador i uns pedals que em deixen enregistrar i reproduir. No renuncio a les arrels i puc tocar un ball pla, un pasdoble o un vals. Però també gravo amb diferents registres per crear aquest concepte nou que deixa enrere la idea que la gralla és un instrument arcaic.
No espanta posar electrònica a un instrument tan sorollós?
No et pensis, si escoltes una trompeta o un saxo, et pot sonar més fort que les gralles. Els últims anys s’ha evolucionat i vaig estar rumiant com obrir una finestra cap a l’electrònica. Electrogralla és el meu projecte final a l’Esmuc i vaig tenir el suport dels meus mestres de gralla, Daniel Carbonell i el d’improvisació Marcel Casellas. Per innovar en la part tècnica vaig anar a parlar amb en Llibert Fortuny, que m’està fent de productor i ja preparem nou disc.
I per què ha escollit la gralla per innovar?
Perquè és un instrument que s’està redescobrint. Amb els lutiers anem treballant i això no passa amb els clarinets, el saxo o les guitarres, que són instruments més estàndards. La gralla passa una època d’or des que en la Transició es va recuperar com a emblema de la cultura catalana. S’ha desenvolupat fins a l’educació reglada i ara li donem la volta i la fusionem amb la tecnologia actual.
Ha fet un toc de castell accelerat. Això pot servir a plaça?
No, són un ritme i un so nous. No pretenc canviar el que es fa a plaça. Allò és tradició i això és un divertimento per acostar la gralla a un públic més alternatiu i a l’electrònica. Busco portar la gralla a la gent que està més a prop del Sónar o del Primavera Sound. Arribar a llocs nous sense saber ben bé cap on remem i amb limitacions tècniques i de sonoritat que mirem de superar.
Té sensació d’home orquestra?
Faig el baix, el ritme, les melodies i els acompanyaments. No gravo tot el bolo en directe, però sí que faig les primeres tres peces de l’espectacle.
‘Electrogralla’ va inaugurar el Tradicionàrius. Va agradar?
Molt, perquè volien trencar la monotonia del festival i fer veure que la música tradicional és una cosa del present i no del passat. La gralla avui està viva al carrer i és ben nostra.
Altres països no l’han adoptat?
Tenim instruments semblants a tot el voltant del Mediterrani. La dolçaina a València, el piffero d’Itàlia o l’instrument amb què fan ballar les serps al Marroc, són oboès tradicionals de doble canya semblants a la gralla que es fan servir des de temps immemorials.
S’atreveix a acompanyar una cobla o es descomptarien a l’hora de ballar les sardanes?
Ja hi he tocat i ara estic preparant una sardana amb el so de l’electrogralla. Es pot fusionar el que vingui de gust, no hi ha límit. Intentar barrejar el so antic de la gralla amb l’electrònica perquè soni transgressor, però sense arribar al mal gust. Per això mimem la posada en escena i la imatge.
A l’espectacle hi barreja dansa.
Surto sol, però en llocs importants col·laboren en alguns temes la ballarina Núria Hontecillas i el pianista Roger Giménez. Així donem aire, perquè més d’una hora seguida de gralla pot ser aterridor. Tenim un repertori molt nostre pensat per fer en una sala amb textures, sons i sonoritats. No ens oblidem de les balladetes de Sallent, el ball de gegants o el ball de bruixes.
I un final de festa...
Amb temes més populars que coneix tothom de l’imaginari col·lectiu de la cultura popular. Acabo el bolo amb el Patumaire, on barrejo tots els elements de la Patum de Berga, que van sortint com si fos màgia reinventats. Veus com a la gent li va canviant la cara en reconèixer els temes.
I aquest nou disc que prepara?
Amb la col·laboració a la part tècnica d’en Llibert Fortuny, que fa molt temps que porta el saxòfon a l’electrònica i li vaig demanar si em podia produir el disc. Estem en contacte perquè em fa classes d’improvisació i ara començarem a gravar-lo. Volem incloure-hi els temes d’Electrogralla però donar-hi una volta més per acabar de polir-ho perquè és molt diferent un directe que un disc. Vull fer-ho a poc a poc i que estigui a punt.
Un concepte nou fruit de molts anys d’estudis. Quan va començar?
De ben petit a l’escola de música de Sallent, amb 4 o 5 anys. Vaig anar al conservatori a Barcelona a fer clarinet i saxo modern, i vaig fer musicologia. Soc mestre de música i finalment vaig fer el grau superior de gralla amb ganes d’innovar i explorar tot el que he après d’aquest instrument.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda