Olga esdevé símbol etern

La notícia és curta: Olga, la filla del narrador i periodista Josep Maria Espinàs, ha mort als 64 anys. El 1986 es va convertir en un dels grans fenòmens editorials perquè Espinàs la va retratar al best seller El teu nom és Olga. Inaugurava una sèrie de llibres en català que han destacat pel compromís amb la malaltia dels fills.

Publicat fa 33 anys, El teu nom és Olga va utilitzar el gènere epistolar per oferir-nos un retrat autobiogràfic a través d’una vintena de cartes, que –tal com ha remarcat l’editorial– “explorava sense prejudicis el món de la seva filla, amb síndrome de Down”. El volum ha esgotat més de quaranta edicions i s’ha traduït a nou idiomes. “Petons, com sempre, fins a deu. Així, mentre jo et feia els deu petons, aprenies a comptar. I tu sempre has volgut correspondre’m –bromista i tendra– fent-me’n onze. Gràcies per tot, estimada Olga”, ha difós a través de Twitter l’editorial, alhora que ha enviat una abraçada a la família Espinàs.

L’obra s’inscriu precisament en l’apartat de la literatura memorialística de Josep Maria Espinàs, que ha viscut en paral·lel a la seva obra novel·lística –injustament oblidada–, els famosos llibres de viatges –on diríem que és germà de Camilo José Cela i Josep Pla– i la seva popularitat com a periodista de premsa i de televisió, on ha estat un referent indiscutible. Com diem, El teu nom és Olga s’inscriu en aquest àmbit del memorialisme, al costat d’altres llibres seus, com ara El nen de la plaça Ballot (1988), Inventari de jubilacions (1992) i Temps afegit (2001) sense oblidar els poemes autobiogràfics, que ha estat un dels seus últims llibres.

De tots aquests, el més emblemàtic és, però, El teu nom és Olga perquè connecta plenament el gran escriptor amb la veu del pare que mostra un amor extraordinari i diferent per la filla. En una línia semblant i amb una gran connexió amb els lectors, no podem oblidar el poemari Joana, de Joan Margarit, i Quiet, el relat en què Màrius Serra recreava la relació amb el seu fill amb una encefalopatia que el va deixar totalment estàtic fins a la mort.

En un article publicat a l’Avui el 1986, Espinàs deia: “Però quan he vist, realment, el llibre al carrer, enmig de tants altres volums, de tantes novel·les i històries inventades... Una part molt important de mi, viscuda de debò, està penjada al quiosc, encara que sigui sota una coberta discreta i darrere un nom femení que pot semblar, als passants, exòtic o literari, però que és el d’una persona que m’acompanya ja fa trenta anys... Qui miri aquest llibre, qui el llegeixi o qui en parli ho farà –i és bo que sigui així– des d’un distanciament i amb una objectivitat de valoració que jo no puc tenir. És possible que no tot el que dic en aquestes pàgines –sobre la meva filla Olga, sobre els mongòlics, sobre mi mateix, els altres i, si voleu, la condició humana– sigui absolutament veritat, però és el que penso i el que sento.” Avui, la trista notícia de la desaparició de l’Olga ens deixa, però, el testimoni literari de l’Olga eterna del llibre.