Arts escèniques

Crònica

Preguntes (no tan) freqüents

Laura Rosel, Empar Moliner, Natza Farré, Maria Xinxó i Judit Neddermann van oferir un sopar de ‘Música, humor i periodisme’

Després de la música i l’humor ser­vit per Pep Plaza i Txell Sust, el Fes­ti­mams ens va ofe­rir dis­sabte un nou sopar on, als dos ingre­di­ents prin­ci­pals, s’hi va afe­gir un con­di­ment espe­cial: el peri­o­disme. Un dels al·lici­ents per als comen­sals que ens vam aple­gar a l’hotel AC Palau de Bella­vista de Girona, dis­sabte a la nit, és que aquest còctel estava ser­vit per qua­tre dones que d’això en saben, com són les comu­ni­ca­do­res Laura Rosel, Empar Moli­ner i Natza Farré, amb la locu­tora de ràdio Maria Xinxó de mode­ra­dora i amb la can­tau­tora Judit Ned­der­mann com a recurs musi­cal, “per quan la cosa se n’anés de mare”, ens van anun­ciar.

Perquè, com ja va intro­duir tot just començar la mateixa Xinxó, “la jefa” –com la va ano­me­nar Fel Fai­xe­das en la pre­sen­tació–, “soc incapaç de gover­nar-les. Ho he pro­vat en l’únic assaig que hem fet i ha estat impos­si­ble... Per tant, no sé què pas­sarà aquesta nit”, va con­fes­sar. “Que el públic mengi i begui molt!”, va pro­po­sar l’anàrquica Moli­ner, “que això és com quan al final d’un sopar et por­ten un for­matge de ‘Cal Pere de no sé on’ i resulta que és tofu”. El recurs Ned­der­mann ho va arre­glar, mati­sant que ella “sí que havia assa­jat”, i can­tant Vinc d’un poble. Una cançó que va entrar tan bé com el ver­mut ser­vit.

Laura Rosel, amb la seva habi­tual posada en escena tele­vi­siva –ves­tida de negre, saba­tes de talons ver­me­lles i cua de cavall, que després es des­fa­ria– va entrar fort, fent honor a la samar­reta de la banda de punk rock Blon­die que por­tava, tot anun­ci­ant que avui tocava fer “humor freqüent”. La fins fa poc con­duc­tora del Pre­gun­tes freqüents (FAQS) de TV3, va expli­car que aquest sopar tertúlia li ser­vi­ria de “màster d’entre­te­ni­ment”, per si la vol­gues­sin repes­car, perquè, com va expli­car, va ser d’un dia per l’altre –“tot fent un cafè l’endemà de Reis” [quin regal!]– li van comu­ni­car que la subs­tituïen perquè volien fer un “pro­grama més d’entre­te­ni­ment”. Com era allò, que la iro­nia se ser­veix freda...?

A par­tir d’aquí, el guió, si és que n’hi havia, es va rele­gar a la música i a la impro­vi­sació, sense que això afectés ni de bon tros una nit dis­tesa i amb un bon sopar. Després de les inter­pre­ta­ci­ons de temes com Avui, una versió sui gene­ris acom­pa­nyada a la veu per Empar Moli­ner de l’Halle­lu­jah de Leo­nard Cohen dedi­cat al ter­tulià Joan B. Culla, i No volem més cops, pocs dies abans del judici de la ver­go­nya, les pro­ta­go­nis­tes es van posar a dis­po­sició del públic, con­ver­tit en peri­o­dista, i elles res­po­nent a les pre­gun­tes no tan freqüents del que estan acos­tu­ma­des.

Entre els millors moments, des­co­brir que Maria Xinxó va debu­tar com a entre­vis­ta­dora als divuit anys pre­ci­sa­ment entre­vis­tant Empar Moli­ner; que la vida sense la Pilar Rahola per a Rosel “és l’hòstia”; que a la mateixa peri­o­dista li va supo­sar un “gran esforç” entre­vis­tar Javier Ortega Smith, de Vox; o que la Natza Farré no li cal obrir cap pro­tec­tora d’ani­mals perquè ja té dinou gats (i gates) a casa. El supo­sat femi­nisme que defensa Farré va que­dar qüesti­o­nat quan entre els espec­ta­dors algú li va pre­gun­tar a quina habi­tació es que­dava a dor­mir... i ella va res­pon­dre: “Pagues?”, amb l’habi­tual llen­gua fina­ment afi­lada per la iro­nia. I l’Empar, us pre­gun­ta­reu? Doncs, bevent i men­jant. Tofu?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia