Cinema

La revolució industrial

El director de ‘Pàtria’ i ‘Doctrina’, Joan Frank Charansonnet, està immers en ple rodatge de ‘Terra de telers’, amb Joan Massotkleiner entre els protagonistes

El director de Pàtria i Doctrina té un nou projecte entre mans. Joan Frank Charansonnet està ja immers en ple rodatge de Terra de telers un projecte que neix amb la voluntat de mostrar una part molt important de la història de Catalunya: el pas de la misèria del camp a la industrialització. Per fer-ho recrearà la vida en una colònia industrial en una trama que ens farà passejar per la història des de temps de la República fins al tancament de les fàbriques als anys vuitanta. Tot plegat en un rodatge que tindrà dues aturades (febrer i juny) i amb l’objectiu que els espectadors la vegin als cinemes l’any que ve.

El guió està escrit a quatre mans entre Charansonnet i Alba López. Pel que fa al reguitzell de protagonistes, destaca la participació de Ramon Godino, Miquel Sitjar, Joan Massotkleiner, Jaume Montané, Queralt Albinyana, Aleix Rengel i els mateixos Joan Frank Charansonnet i Alba López, d’entre la quarantena d’actors i de 150 figurants.

El director subratlla que hi haurà una feina important en la caracterització dels personatges principals. La protagonista estarà encarnada per quatre actrius diferents (la nena, l’adolescent, l’adulta i la vella). “Sabem que es tracta d’una dificultat i que únicament amb dues actrius podríem fer el personatge, però creiem que cal mostrar aquesta evolució més completa i artística.” Un altre dels fets destacable és la direcció d’art, ja que es rodarà en espais reals d’una colònia industrial (Cal Vidal, 1901-1980) fruit de la col·laboració amb la fundació del Museu de la Colònia Vidal, que ha donat suport al projecte amb l’ajuda en la localització dels espais. A banda de Cal Vidal, a Puig-reig, també es preveu rodar a Cal Prat, a la colònia de Viladomiu Nou i a Cal Rosal, entre d’altres.

 Terra de telers és un projecte de la productora Patchouli Films amb un pressupost d’uns 120.000 euros que provenen de  capital privat (sense cap subvenció).

Retrat d’una colònia

L’objectiu, com avança Charansonnet, és que “els espectadors coneguin com es vivia en una colònia a través dels ulls de la família protagonista i especialment de la Julieta, que amb sis anys començarà a viure a la colònia i hi passarà la resta de la seva vida; així es farà un retrat de manera genèrica i des d’una mirada positiva, tot i tenir clar que també es van viure moments de duresa”. Per tal de fer possible el projecte, la productora ha començat una campanya de micromecenatge a Verkami amb l’objectiu de recaptar 12.500 euros per tirar endavant la producció. Segons el director, “la millor subvenció és la de la ciutadania i per això que fem una crida a donar-nos un cop de mà en un projecte que parla de nosaltres i de la nostra història”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

novetat editorial

Josep Maria Sebastian: “Tots els crims són de proximitat... per a algú segur”

campdevànol
música

La cantant kurda Aynur Dogan encapçala el FIMPT de Vilanova i la Geltrú

vilanova i la geltrú
MÚSICA

La periodista empordanesa Georgina Arnau debuta en la música com Genna amb ‘El pacte’

castelló d'E.
art

El ‘Bestiari’ de Carlos Casas porta a Venècia sons i imatges d’onze parcs naturals catalans

venècia
Crítica

Quant n’hem d’aprendre!

música

Cala Vento guanya amb ‘Casa Linda’ els Premis Min al millor disc de rock i al millor disc de l’any

torroella / figueres
guardó

Raimon rebrà el Premi Prat de la Riba 2024 de l'IEC la diada de Sant Jordi

barcelona
Cultura

Mor Feliu Trujillo, prestigiós ceramista artístic d’Esparreguera

TEATRE

Gorina trasllada a ‘Ifigènia’ el dolor de totes les dones sacrificades

BARCELONA