L’escala del talent
La Nau Ivanow remodela la fàbrica de creació i repensa els seus objectius per dignificar les condicions de treball dels artistes de noves companyies
Projecte Ingenu continua a la Nau Ivanow, però cedeix l’atribut de companyia resident
Ara busquen un segon grup resident perquè hi pugui créixer artísticament durant dos anys
Els onze mesos de reforma de la Nau Ivanow han servit per reforçar la metodologia de la fàbrica de creació. Ahir es va presentar la remodelació, que ha aprofitat l’ampliació de l’escala per redefinir espais: ara l’accés a la sala de teatre és molt més directe i s’ha transformat l’antiga cuina en uns camerinos imprescindibles. Van en la línia de futur de la Nau Ivanow: dignificar la professió dels mateixos artistes. Volen ser el primer esglaó de l’escala del talent, sempre mirant de trobar una xarxa entre les companyies i, sobretot, entre el veïnat.
L’acte d’obertura d’ahir al matí a la premsa es va fer amb intenció, perquè demà i dijous Projecte Ingenu culmina els seus quatre anys com a companyia resident debutant al teatre de la Nau Ivanow –mai, fins ara, hi havia actuat–. Hi presenta Vaig ser Pròsper o recordant ‘La tempesta’. Aquest comiat coincideix pràcticament amb el final del termini de presentació de projectes per ser la segona companyia resident de la Nau Ivanow. Des de fa poc més d’un any, també acull Hui Basa –liderat per l’autora i directora Lali Álvarez–. Aquest cap de setmana, la fàbrica de creació que gestiona la Fundació Sagrera desenvoluparà un debat sobre la gestió cultural –s’hi abordarà des de la gestió de públics fins a la internacionalització de les propostes–. Divendres també hi ha programat un debat, a càrrec del mentor europeu que ha ajudat a solidificar Projecte Ingenu fins a convertir-lo en una proposta sostenible i coherent artísticament.
Projecte Ingenu no es desvincularà de la Nau Ivanow, ja que hi mantindrà l’acció Espai Germinal –que potencia els entrenaments actorals, la relació amb el públic i les jornades artístiques maratonianes per potenciar la investigació–. Tots dos han crescut en aquesta relació i, malgrat que deixin de ser-ne la companyia resident, no necessàriament s’ha de produir una ruptura. Ara, els membres de Projecte Ingenu podrien ser actius en el monitoratge de les noves companyies, mentre estudien nous mercats –a Madrid, tornaran a fer Yerma al Kamikaze i estan vinculats amb dos projectes més–. La Nau Ivanow aspira, doncs, a fer bo l’ascensor artístic. I a trencar el “tap generacional”. Aquest concepte, que es debat molt en el sector i que denuncia que els teatres principals no ofereixen alternatives als novells, suposa un col·lapse també en un segon grau, quan companyies joves acaparen la resta de les sales petites –casos com ara La Calòrica i La Ruta 40, que s’atribueixen el paper de “tap” respecte als més joves.
David Marín, director de la Nau Ivanow, aspira que “tothom s’alimenti dins d’aquest ecosistema creatiu”. Després d’estar avaluant diversos models de fàbriques de creació europees –tot és molt eclèctic: des de centres autogestionats en locals ocupats fins a bancs de temps i espais on el bar és l’epicentre de la creació, admet Marc Chornet, de Projecte Ingenu–, ha provat d’adaptar algunes idees a la dimensió de Barcelona: per exemple, des d’aquest any, en lloc de facilitar sala d’assaig i uns 6.000 euros als dos projectes guanyadors de la beca DespertaLAB, es contractaran les dues companyies sis setmanes. El canvi garantirà la dignificació dels actors i suposarà una despesa d’uns 16.000 euros. Això és un “salt del projecte” que ha de permetre tenir més potència i buscar nous suports.
Les obres de reforma han costat uns 400.000 euros, que ha finançat l’Institut de Cultura de Barcelona. Com a fàbrica de creació municipal, la partida per a activitat puja als 195.000 euros. En realitat, suposa un 55% del pressupost anual (que puja fins als 320.000 euros). Carles Sala, director de Cultura de Proximitat de l’Institut de Cultura de Barcelona, admet que es podria abordar una segona fase de reformes del mateix equipament en el pròxim mandat que permetés ampliar la capacitat d’acollida dels artistes.
L’Icub establirà uns indicadors de qualitat per avaluar cada centre
L’Institut de Cultura de Barcelona (Icub) ha agermanat, des de fa més d’una dècada, diversos projectes culturals que cedeixen espais per a la creació i l’exhibició. Carles Sala, director de Cultura de Proximitat de l’Icub, admet que cada projecte “té uns pares”. Tots han sorgit de maneres diferents i responen a objectius diversos. En aquest sentit, es fa molt difícil generar consensos creatius. Però apel·la a l’autonomia de cadascun per tal que la marca de les fàbriques no “suposi un llast” per a la seva iniciativa cultural. En aquest sentit, s’estan estudiant uns indicadors de qualitat dels projectes per poder explicar millor la funció social de cada equipament. Si molts se centren en l’acolliment de companyies perquè preparin espectacles o investiguin (podria ser el cas de la Nau Ivanow, La Caldera, Graner i la Central del Circ), d’altres són més complexos. Per exemple, l’antiga La Seca s’està reforçant com a divulgadora de l’obra de Joan Brossa a través de la seva fundació (ara comparteixen pati i aniran fusionant programacions). També és complex el cas de la Sala Beckett, una veritable ambaixadora de l’autoria contemporània a Europa. Per Sala, és necessari que l’Icub faciliti al màxim “el hardware” a cada fàbrica de creació: que tinguin els màxims recursos per acollir els creadors. Després, en el cas concret de les activitats, ja considera que cal la implicació d’altres institucions.
La Nau Ivanow, pel que fa a pressupost, és una de les fàbriques més humils, però, tot i això, està bastint un marc de relacions amb estructures culturals de Mèxic, Xile, Cuba i Costa Rica, i tot just comença un acord amb el Nuovo Teatro delle Commedie de Livorno (Itàlia). Així mateix, és una de les impulsores de la Red de Teatros Alternativos, i és proactiva a Adetca i a Xarxaprod (centres de producció de Catalunya).
