Crims en el paradís

“Quan un incendi forestal deixa al descobert les restes mortals de sis menors, la vida d’un poble tranquil de les Gavarres marítimes es veu totalment xarbotada.” Així de misteriosa i inquietant comença la sinopsi argumental de Costa Bratva ( Stonberg Editorial ), l’última novel·la de la científica i escriptora gironina Cristina Malagelada Grau; la tercera, pròpiament parlant, després de dos llibres publicats només digitalment, Rere els capoquers (2009) i Queixalades de barracuda (2014), però la primera que apareix en paper i publicada per una editorial convencional. Malagelada també va participar en el recull de relats Assassins de Girona (Llibres del Delicte), juntament amb una dotzena d’autors entre els quals hi ha el cassanenc Jordi Dausà, que ha prologat Costa Bratva.

Sí, Costa Bratva: no és una errata. Bratva és una paraula russa que es refereix a una germandat, també en un sentit mafiós. I amb aquest joc de paraules, Malagelada presenta una història trepidant sobre com actua la màfia russa a la Costa Brava. Novel·la negra? “Prefereixo parlar de thriller, però que cadascú l’etiqueti com vulgui”, diu aquesta autora que, després de presentar fa poques setmanes la novel·la a la Llibreria Geli de Girona, va participar en el festival de novel·la negra Les Borges Negres, de les Borges Blanques.

“Sempre m’ha agradat escriure. Als Jocs Florals de l’institut sempre arreplegava algun premi, i per sempre més escriure s’ha convertit en una afició o en una teràpia, gairebé, durant les poques estones que tinc lliures”, afirma Malagelada, bioquímica que, després d’haver treballat com a investigadora a Nova York, actualment forma part a la Universitat de Barcelona d’un grup de recerca sobre malalties degeneratives.

Què la va portar a escriure Costa Bratva? “Cada dos per tres veig als diaris successos relacionats amb la màfia russa a la Costa Brava. Jo sempre he estiuejat a Platja d’Aro i m’atreia molt la dicotomia entre aquests centres de turisme familiar i el rerefons que apareix si grates una mica, una espècie de Costa Brava més fosca.”

Malagelada veu una possible relació entre les seves dues activitats, com a científica i com a escriptora de ficció: “Per contaminació de l’anglès, la llengua que utilitzem en els nostres treballs de recerca és molt expeditiva, amb frases curtes que intenten dir moltes coses en poques paraules, d’una manera molt clara i concisa. I quan escric novel·les em passa el mateix. El resultat és un ritme frenètic, com baixar pel Dragon Khan.”