Cultura

Càpsula jove al TNC

‘El futur’ completa el cicle de teatre per a joves que ha iniciat aquesta temporada el TNC. El resultat confirma que és imprescindible mantenir aquest cartell

La potència de la tecnologia pot fer que el públic jove mai més torni a l’art en viu si no s’incentiva

El TNC ha volgut atendre aquesta temporada el públic jove. En el seu repertori ha inclòs tres obres de diversa cuina. Per una banda, va reposar un treball d’Àlex Mañas, que ja ha aguantat diverses produccions: Amanda T. També va optar, amb el suport de la Fundació La Caixa, pel teatre comunitari de Didier Ruiz, fent que els alumnes fossin els mateixos intèrprets narrant allò que els identifica, que els estableix com a individus al davant del grup: Youth#4. Finalment, Helena Tornero ha escrit una obra de bell nou per encàrrec del TNC. És la que ara està en cartell. Fins al 14 d’abril. Xavier Pujolràs, coordinador de la programació del TNC, celebrava ahir que, tot i que falta tancar El futur, es pot preveure una ocupació superior al 90%. Per què no es fa més? Pujolràs celebra l’èxit d’assistència però admet que no és sostenible econòmicament. Perquè les sessions escolars signifiquen una reducció d’ingressos molt gran. De fet, el TNC també ofereix matinals per a instituts d’Els Jocs Florals de Canprosa, La bona persona de Sezuan i El jardín de los cerezos, tot i no tenir el seguiment del cicle per a joves. Per a aquest nou cicle, s’han programat accions per al públic posteriors sobre la temàtica. Les enquestes revelen que als joves els interessa el teatre si els atrapa el tema i la manera de presentar-ho, conclou Pujolràs.

Les produccions han alternat les funcions de públic general amb les d’instituts. No ha aparegut al cicle Només una vegada, un treball estrenat al Grec que va fer estada a la Sala Petita i que, per l’actualitat del tema i la forma d’interpretar, hauria tingut també una molt bona resposta, coincideix Pujolràs. Però va entrar a la programació quan ja s’havia tancat el programa de provatura per a joves.

Per a l’any vinent, ja se sap quines obres es representaran, tot i que no poden transcendir encara. Hi tornarà a haver una obra de creació comunitària (en què els joves passen a ser els intèrprets) i dues obres més que ja s’han estrenat o que arribaran estrenades al TNC. En aquesta ocasió no es repetirà l’encàrrec a un dramaturg.

La preocupació genèrica del sector

Tot i que falten dades que ho corroborin, la sensació és que el TNC i el Liceu són els equipaments que tenen el públic més envellit. Una dada objectiva: la mitjana dels abonats d’aquesta temporada al TNC és de 53 anys. Evidentment, la mitjana d’espectadors baixaria (perquè els abonats són els que tenen més poder adquisitiu i això coincideix amb la ciutadania de mitjana edat). Els espectadors del Lliure i del Mercat de les Flors, amb una simple observació ocular, es pot estimar que deuen tenir una edat més jove. Tot i així, per Pujolràs la preocupació de treballar en el públic jove és global. Si fins ara el públic familiar deixava d’anar al teatre quan entrava a l’adolescència i no hi tornava fins als 35 anys, aproximadament, com a corrent destacable, ara –especula el coordinador de programa del TNC– la canalla que deixa d’anar al teatre en la infància no hi tornarà mai més a conseqüència de “la incidència de les pantalles”. En la mesura que creix la tendència de l’oci tecnològic, més gran és el risc que desaparegui el nou públic teatral, vaticina Pujolràs.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.