CaixaForum es passeja pel luxe de l’antic Orient Mitjà a través dels fons del British Museum
La mostra presenta 200 objectes dels imperis assiri, babilònic, fenici i persa
El CaixaForum estrena aquest dijous l’exposició ‘Luxe. Dels assiris a Alexandre el Gran’, una de les grans mostres de la temporada amb fins a 200 objectes dels fons del British Museum. L’exhibició recorre la història de l’Orient Mitjà antic (900–300 a.C) a través de peces que acrediten la importància del luxe en els seus diversos imperis, des dels assiris fins els perses passant pels fenicis. Entre els objectes exposats destaquen els relleus de paret del famós palau de Nínive així com les peces i miniatures d’or i plata procedents del tresor de l’Oxus (a l’antiga Pèrsia). Aquesta és la primera vegada que l’exposició arriba a l’Europa continental.
L’exposició presenta un total de 217 peces de les destacades col·leccions que posseeix el British Museum, la institució que comissaria la mostra a través d’Alexandra Fletcher, conservadora del Departament de l’Orient Mitjà. Els objectes van des de delicades peces d’ivori i joies, passant per ornaments de mobiliari, vidres, ceràmica i metalls preciosos, fins a relleus assiris de grans dimensions.
Entre els objectes, destaquen els relleus de paret del famós palau de Nínive, així com les exquisides peces i miniatures procedents del tresor de l’Oxus, el tresor millor conegut d’objectes d’or i plata de l’antiga Pèrsia, i d’una extraordinària importància per la qualitat de les seves peces.
Acompanyant aquests tresors, la mostra es complementa amb diverses peces audiovisuals. Sis vídeos permeten conèixer la manera de treballar els principals materials amb què es van elaborar les peces més luxoses que es poden veure a l’exposició. També s’hi inclouen pantalles interactives i un mapa dinàmic per situar-se geogràficament i conèixer detalls d’algunes peces.
El luxe a l’antic Orient Mitjà
Els antics imperis assiri, babilònic, fenici i persa ocupaven una àrea compresa entre l’actual Península Ibèrica i l’Índia, i formaven un corredor de comunicació entre el Mediterrani i l’Àsia. Aquests territoris van ser escenari de lluites incessants, conquestes i saquejos de tota índole, però també d’un intens comerç de matèries primeres, pedres precioses i objectes manufacturats.
Entre els anys 900 i 300 aC, els poderosos governants de l’Orient Mitjà van construir sumptuosos palaus i jardins plens d’immenses quantitats de tresors, i és que per a molts l’adquisició d’objectes de luxe eren un objectiu militar important. Des de l’aparició de l’Imperi assiri fins a les conquestes d’Alexandre el Gran, aquest va ser un món connectat, i l’estabilitat política (dins dels respectius imperis) i econòmica va ser crucial per a la producció d’articles de luxe.
Alexandre el Gran va ser una peça clau en aquesta història: àvid de les riqueses de l’Imperi aquemènida, va anar conquerint terres fins que va arribar a l’Orient Mitjà. El seu triomf va aportar prosperitat i refinament a Grècia, i va donar lloc a una barreja eclèctica d’elements culturals: l’hel·lenització.
L’exhibició del luxe i la riquesa aconseguits reforçava el poder polític i intimidava els enemics. L’equipament militar també s’embellia per convertir-lo en objecte de luxe. La demanda d’articles de luxe es va estendre a tots els nivells de la societat, per la qual cosa es van produir còpies i versions més barates d’aquest tipus d’objectes. La imitació, l’adaptació i la creació de nous objectes inspirats en els originals van ser la resposta de l’elit als nous contactes entre diferents zones, cosa que va generar noves formes de luxe.
L’elit compartia el gust per l’ostentació sensorial i els entorns luxosos (incloent-hi els jardins), acompanyats d’aromes exòtiques i bells sons. També li agradaven les bones menges, i la cort aquemènida era coneguda pels seus sopars luxosos.
