Música

MONTSERRAT CADEVALL

PRESIDENTA DE LA FEDERACIÓ CATALANA D’ENTITATS CORALS

“Les corals han estat una eina d’integració, oberta a tothom”

Ha recollit aquesta setmana en nom de la federació la Creu de Sant Jordi, un reconeixement als 30.000 cantaires que en formen part i a tots els que els han precedit

La Creu de Sant Jordi a Messi, proposada pel FC Barcelona, ha eclipsat la resta de guardonats. Si parlem d’entitats corals podem dir que també són més que un club?
Penso que sí. Les corals impliquen molta més gent de la que sembla. És evident que no tothom pot cantar a tot arreu perquè ni té veu ni coneixements, però tothom hauria de cantar d’alguna manera.
Què ens aporta la música?
Té beneficis físics tant en l’àmbit de saber respirar i de bona posició de la veu com en l’àmbit psíquic. Pots estar cansat i després de cantar acabes perfectament, va molt bé per a la memòria a totes les edats. Hi ha el vessant educatiu quan s’és més jove i també té un gran valor relacional. Les corals són grups en què tothom és necessari però no hi ha ningú imprescindible, en què pot conviure gent d’edats, cultures i coneixements diferents. Al final el petit miracle és que surti una cançó. Va molt bé per conèixer altres idiomes i cultures. Les entitats corals donem a conèixer aquest patrimoni immaterial que és el cant coral.
Creu que és un tret identitari de la cultura catalana?
Penso que sí, a Catalunya des del cant gregorià es van recollir diferents composicions. A més, tenim l’Escolania de Montserrat, que és l’escola coral més antiga d’Europa que continua activa i que ha donat lloc a l’escola montserratina amb compositors de totes les èpoques coneguts arreu del món.
Com s’ha anat adaptant el cant coral als temps?
Fins a l’època de Bach, els nens feien les veus blanques i cantaven els homes. Amb l’òpera de seguida hi va haver veus femenines. L’arribada del cant coral a tothom és un dels fruits de la Revolució Francesa, que va fer que tothom tingués accés a la cultura. Catalunya va començar a copiar els orfeons francesos amb diferents branques que han anat convivint. Una és la dels cors d’en Clavé per donar formació als homes de les fàbriques. No és que les dones no treballessin, és que quan acabaven la jornada laboral fora de casa havien de fer tota la feina domèstica i no podien dedicar-se a cantar. També paral·lelament van néixer tota una sèrie d’orfeons que sempre han estat molt relacionats amb moviments internacionals i això ha fet evolucionar el moviment coral català.
Que la presidenta de la federació sigui una dona és un signe de paritat?
Soc la primera presidenta. En els primers moments vaig notar certa sorpresa, ara ja fa molts anys que hi soc i la gent ja ho té molt assumit. En el consell som paritaris pràcticament. Pel que fa a cantaires, les dones són majoria, tot i que hi ha corals que només són d’homes.
Què ha representat l’entrada d’estils com ara el gòspel?
Les corals són bastant versàtils. N’hi ha de dedicades a un sol repertori però el que agrada als cantaires és fer una mica de tot. Nosaltres no portem el ritme incorporat com altres cultures i segons quines músiques vingudes de fora no són fàcils. El gòspel va entrar ja fa molts anys a través de l’Orfeó Lleidatà quan un director va venir a fer un intercanvi. Es va posar de moda i ara hi ha cors especialistes només de gòspel.
Programes de televisió com ara ‘Oh happy day’ han ajudat a popularitzar el cant coral?
Era un programa més aviat pensat per a grups vocals però com que no n’hi havia gaires van haver d’agafar corals i va servir per portar gent a les corals. Era un format d’espectacle televisiu però va ser una de les poques oportunitats per donar a conèixer les corals. Nosaltres tenim un festival internacional que aquest estiu arriba a la 54a edició i l’any 2017 hi va haver el simposi mundial de cant coral a Barcelona. Així i tot ens va costar molt que tingués ressò.
Quanta gent mouen?
La federació agrupa 520 corals, uns 30.000 cantaires.
Són grups transversals?
Les corals han estat una eina d’integració, oberta a tothom. Als anys seixanta i setanta molta gent vinguda de fora va començar a parlar català quan es va integrar a les corals, a part de donar una formació musical a què no tothom tenia accés. Ara continua tenint la seva importància per l’acolliment de nouvinguts que continuen arribant i els convidem a sumar-s’hi.
En grups tan diversos, el moment polític actual ha provocat conflictes?
En general, no hi ha cap problema. Les entitats són molt tolerants, són llocs on es pot parlar de tot. Hi pot haver problemes puntuals però majoritàriament la gent estima el país.
Com a hereus d’un moviment centenari, què representa la Creu de Sant Jordi?
És un reconeixement a la feina de moltíssima gent. Entitats i equips musicals que al llarg de tots aquests anys han fet una tasca per defensar el país, la cultura i la llengua.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona
Éric Besnard
Director de cinema

“Hem caigut en l’histerisme col·lectiu i no parem a pensar”

Barcelona
MÚSICA

Joan Magrané estrena a Peralada un responsori per a la Setmana Santa del segle XXI

girona