Els documentals ‘Honeyland’ i ‘Me llamo Violeta’ triomfen al palmarès del DocsBarcelona 2019
El festival tanca la seva 22a edició amb 12.500 espectadors, un 7% més que el 2018
El documental Honeyland, que retrata la Macedònia rural i crida a la preservació de l’ecosistema, ha guanyat el Premi DocsBarcelona TV3 al Millor Documental en una edició en la qual també s’ha premiat el treball sobre la commovedora lluita dels menors trànsgenere de Me llamo Violeta, que ha rebut els guardons del públic i d’Amnistia Internacional.
DocsBarcelona ha tancat aquest dissabte la seva 22a edició amb un creixement de públic a les sales durant 10 dies amb un total de 12.500 espectadors, un 7% més que el 2018. El festival acomiada la 22ª edició amb la projecció de El Pepe, una vida suprema, d’Emir Kusturica, retrat de la figura de l’ex president de l’Uruguai Pepe Mujica.
Honeyland, documental guardonat al festival de Sundance, és la pel·lícula guanyadora del Premi DocsBarcelona TV3 al Millor Documental. La cinta dels macedonis Tamara Kotevska i Ljubomir Stefanov és un relat del dia a dia d’una apicultora que veu amenaçada la seva forma de vida, marcada per la tradició, quan els nous temps es creuen en el seu camí.
El jurat, format per Montse Armengou, Carolina Astudillo, Marko Daniel i Denis Delestrac, ha pres la decisió “perquè a través d’una protagonista femenina de gran dignitat i bellesa es reflexa el drama de la societat actual cristal·litzada en un microcosmos que ens alerta els perills del nostre planeta”.
Així mateix, s’ha fet una Menció Especial a Chris the Swiss de la directora suïssa Anja Kofmel, qui investiga la mort, vint anys abans, del seu cosí, periodista que cobria la Guerra dels Balcans i que va ser assassinat en estranyes circumstàncies. El jurat destaca “com afronten les generacions que no han viscut un conflicte, en aquest cas la guerra dels Balcans. Per la barreja de llenguatges com són l’arxiu, l’animació i investigació periodística”.
D’entre els films projectats a la Secció Oficial Panorama, els membres del jurat també han atorgat el Premi Nou Talent, dirigit a cineastes debutants, a la kenyana Beryl Magoko per la tan esgarrifosa com esperançadora In Search, “pel valor de la directora i el seu impuls creatiu per explicar la seva pròpia història, la mutilació genital femenina, des del respecte de la decisió individual de com afrontar les conseqüències”.
El premi de la Secció Oficial Latitud, dedicada a la producció de la Península Ibérica i l’Amèrica Llatina, està patrocinat per Antaviana Films. El jurat format per Josep Maria Aragonès, Montse Majench i Alejandro Morales ha reconegut Cachada, de l’espanyola Marlén Viñayo, instal·lada a El Salvador i formada a l’ESCAC, la cineasta segueix un grup de víctimes de violència masclista que troben la manera d’expulsar els seus dimonis fent teatre. Els membres del jurat han escollit el film “per la valentia de fer visible un tema universal, com unes dones maltractades sexualment i per la vida, deixen de ser víctimes a partir d’expressar el seu dolor davant la càmera. Un projecte integral de DocsBarcelona Industry del què valorem l’esforç de la directora per fer un projecte amb pocs recursos que albira un talent prometedor”.
Per la seva part, la secció What the Doc!, que es fixa en el risc i la innovació, ha premiat Lapü, dels colombians Juan Pablo Polanco i César Alejandro Jaimes, per aproximar-se amb “una mirada curada, delicada i plena d’intencionalitat emocional al món dels rituals i l’invisible a través dels somnis de la protagonista; convidant-nos a un viatge entre els vius i els morts de la comunitat Wayuu sense hermetismes ni artificis, purament presents”, en paraules de la jurat Diana Toucedo.
‘Me llamo Violeta’
Un dels grans triomfadors d’aquesta edició és Me llamo Violeta, de David Fernández de Castro i Marc Parramon, que, a partir de l’experiència d’una nena, filla dels actors Nacho Vidal i Franceska Jaimes, ofereix una emotiva mirada al món dels menors transgèneres i als reptes que es troben les persones que viuen en un cos equivocat i les seves famílies.
El jurat, format per Rocío Bermúdez, Adriana Ribas i Andrea Sánchez, li ha donat el Premi Amnistia Internacional Catalunya al film “per demostrar que la transexualitat és un tabú social que sovint comporta rebuig, discriminació i vulneració de drets de les persones trans. Amnistia reconeix aquest documental perquè mostra el trànsit que afronten les persones transgènere amb una producció àgil i positiva, i que en visibilitza la normalització i contribueix a la construcció d’una societat més justa, oberta i inclusiva”.
Quan tenia sis anys l’Ignacio va dir als seus pares (les estrelles de cinema adult Nacho Vidal i Franceska Jaimes): “Sóc una nena, em dic Violeta”. La seva història queda retratada al documental Me llamo Violeta (Mediapro / Polar Star Films), que mostra la complexa realitat dels infants transgènere i que té l’objectiu de donar-los visibilitat i alhora ajudar altres pares que es troben en la mateixa situació.
La seva idea normalitzar el tema dels menors transgènere i es van trobar que la fiscalia de menors els va demanar que no se la reconegués pel fet de ser transgènere. Una dificultat i un debat que els directors van decidir introduir al documental.
L’espai d’exhibició per als estudiants de Grau de Comunicació Audiovisual de les universitats catalanes, la Secció DOC-U ha premiat Desde una cicatriz, codirigida per Uma Ferrer, Judit Guasch, Lucía García i Blanca Gutiérrez. El premi està patrocinat per l’empresa de material audiovisual 16nou.
Així mateix i en l’aposta del DocsBarcelona per arribar a nous públics i donar eines pel desenvolupament de la seva mirada crítica, el grup de joves d’entre 16 i 21 anys escollits per formar part del Jurat Jove Reteena han decidit que el seu premi sigui per Push, una crua mirada a la gentrificació dirigida per Fredrik Gertten.
Premis del públic
El Premi del Públic, escollit entre totes les seccions oficials (Panorama, Latitud i What the Doc!) ha anat a parar a Me llamo Violeta. Per la seva banda, 2.500 espectadors adolescents han decidit que Un home millor (A Better Man) s’emporti el Premi Docs&Teens. Finalment, el Premi DocsBarcelona del Mes, que recull els vots que al llarg de l’any han anat emetent els assistents a les projeccions de la xarxa, ha sigut per Petitet, de Carles Bosch, guanyadora del Premi del públic del festival en l’edició de 2018.
A falta de les xifres del DocsBarcelona Online, una selecció de sis títols de la programació disponibles a Filmin del 16 de maig al 15 de juny, el balanç és d’un 7% més de públic a les sales: 12.500 espectadors han gaudit enguany dels 41 títols del cartell de la 22a edició (2018 el festival registrava 11.790).
La mitjana d’ocupació de les sales del festival, que ha penjat el cartell d’entrades exhaurides en 11 de les seves sessions, també ha crescut, del 42% en la passada edició al 50% en aquesta. També les activitats dedicades a indústria han tingut un ampli seguiment, amb prop de 400 professionals vinguts de 30 països del món.
