Arts escèniques

Les pioneres, al TNC

Per primer cop, la programació del TNC equilibra la paritat de gènere entre l’autoria i la direcció escènica, donant relleu també a les primeres dramaturgues catalanes, del XIX

Guillem Clua estrena a la Sala Gran, i Alícia Gorina i Jordi Prat adapten Sagarra i Víctor Català, respectivament
Repeteix el programa per a públic jove, ara sense necessitat de posar-li una etiqueta pròpia

“Feministes, ho hem estat sempre. Ara hem aconseguit ser paritaris.” Així de contundent es mostrava ahir el director artístic del TNC, Xavier Albertí, en la presentació de la temporada 2019/20. El curs vinent tindran més autories femenines (13) que masculines (10) i empat tècnic en les direccions (13 homes i 12 dones). La temporada vinent és un cant a la lluita: “Conquesta i resistència” posarà el neó del vestíbul del TNC, que enguany ha optat per dos conceptes antagònics (“Dogma i Llibertat”). L’Epicentre, un dels pinyols sobre els quals pivota la recerca i programació del TNC, se centra en Pioneres: les dones que van signar els primers textos teatrals en el període que arrenca des dels èxits d’en Pitarra (1864, amb L’esquella de la torratxa) a la Guerra Civil (1936). Serà el moment de reconèixer Víctor Català, Mercè Rodoreda, però també Carme Montoriol, Lluïsa Denís i Rosa M. Arquimbau, al costat de compositores com la mateixa Denís, Narcisa Freixas, Carme Karr, Isabel Güell, Matilde Escalas o Lluïsa Casagemas. Les obres de les pioneres s’aplegaran al TNC.La temporada 2015/16 Carmen Domingo, dramaturga de Només són dones, es planyia que signava l’únic treball d’una autora al TNC (que va coincidir amb l’única direcció, la de Carme Portaceli). Certament, el desequilibri va tocar fons. No costava gaire millorar la balança. Ara les xifres són molt més paritàries, tot i que la majoria de la presència artística femenina es limita a obres de curta durada, de menor visibilitat. Albertí admet que és un procés de creixement i que pot ser poc adequat exigir més responsabilitat del compte. Aclareix que l’any vinent hi haurà més direccions femenines que masculines a la Sala Gran. Enguany, en el cinquantè aniversari de a mort de Margarida Xirgu, el TNC no perdrà l’oportunitat de dedicar-li un cicle de conferències itinerants sobre la seva vàlua artística i pedagògica (a Barcelona, Madrid, Buenos Aires i Montevideo).

La temporada vinent arrenca amb La rambla de les floristes, de Josep Maria de Sagarra, que adaptarà Jordi Prat i Coll i que s’insinua un salt mortal similar al d’Els Jocs Florals de Canprosa a partir de l’univers provocador de Santiago Rusiñol. Aquesta Rambla de les floristes dialogarà amb Doña Rosita, la soltera, escrit en el mateix 1935 per García Lorca, però també amb l’atemptat del 17 d’agost del 2017. Portaceli presenta una peça en castellà(protagonitzat per Blanca Portillo): Mrs Dalloway, que ja ha arrasat a Madrid aquesta temporada. Xavier Albertí proposa una comèdia fosca de De Filippo, Les veus interiors, (es va veure una versió en italià el 2014 al Lliure amb Toni Servillo i el seu germà Peppe al Lliure). També a la Sala Gran s’estrenarà Justícia, de Guillem Clua. Amb Josep Maria Pou i Vicky Peña de caps de cartell, i amb el rerefons d’una corrupció política durant els 23 anys de Convergència i Unió a la Generalitat. Clua, representat arreu del món, torna al TNC on va atrevir-se, el 2010, amb una magna peça, Marburg (de 4 hores de durada) a la Sala Petita, que va entusiasmar però no va tenir continuïtat. La Sala Gran també inclou una coreografia de DV8, Enter Achilles, de Lloyd Nesson, que protagonitzava el ballarí Jordi Cortés, fa 25 anys (es va veure a la Tallers fa dues dècades). Ara tornarà amb un nou cos de ball, al Grec del 2020. El TNC és un dels coproductors del projecte internacional.

A la Sala Petita, Joan Ollé tornarà a fer una adaptació de Mercè Rodoreda (ho va fer amb La plaça del Diamant). Ara ho prova amb La mort i la primavera. Ester Medina, una actriu que va ser deixebla de Xirgu, prepara un espectacle conferència als seus 84 anys: Solo una actriz de teatro. Jordi Oriol presenta el premi Quim Masó, Europa bull, per reexplicar el mite d’Europa (amb els d’ulls d’un brau) i fer-ho encaixar amb l’actualitat política de focs d’artifici. Amb complicitat amb l’Institut Valencià de Cultura han encarregat un text a Paco Zarzoso, que codirigirà amb Lurdes Barba: La casa de les aranyes. Parla de dues cases a la platja veïnes. Un inquilí proposa als veïns de sempre de quin color vol que pinti la seva façana, que sempre tindran a la vista. En realitat, afloraran moltes enveges i decepcions en aquell espai aparentment idíl·lic. Alícia Gorina dirigeix una de les adaptacions de l’Epicentre Pioneres: Passat Ridorta és el títol de l’adaptació de Solitud, de Víctor Català, pseudònim de Caterina Albert. Quim Giron, d’Animal Religion, fa una proposta de circ singular: cada dia farà una actuació diferent perquè interpel·larà el públic sobre la funció (gravada) del dia anterior. Per acabar, Monroe-Lamarr, de Carles Batlle (i dirigit per Sergi Belbel), ficciona una trobada històrica entre les actrius. Una setmana després, Monroe se suïcidaria.

Pel que fa a la Sala Tallers, es concentren les propostes experimentals. Com és el cas d’Habitació 1: Última Thule, amb els Atresbandes (i dins del cartell Escena Poblenou). Al Festival Simbiòtics, s’acollirà el teatre integratiu (fet per i amb actors amb diferents capacitats físiques o psíquiques). Un peça en anglès que aprofita el mite de la gepa de Ricard III, de Shakespeare, per fer un cant a la normalització, i un treball comunitari impulsat per Vero Cendoya i Arantza López. Lali Álvarez potenciarà una trobada entre joves i avis a Hipòtesi demà en un espectacle comunitari, impulsat per Caixa Escena, que beu de l’èxit anterior Youth#4, de Didier Ruiz. Forma part del cicle de teatre per a joves, que repetiran, sense necessitat de posar-li l’etiqueta que els distanciï de la resta del cartell. També tindrà sessions escolars L’amic retrobat, dirigit per Joan Arqué, a partir de la novel·la de Fred Uhlman. Josep Maria Miró fa la dramatúrgia té com a protagonistes Quim Vila i Francesc Cuéllar. I una peça de La Joven Compañía (a la Mostra d’Igualada van presentar una interessant PlayOff de Marta Buchaca). Ara, parlen de la revolta a la banlieu de París a Gazoline, de Jordi Casanovas: joves d’Europa de pares estrangers que denuncien sentir-se exclosos. La conquesta del Pol Sud completa la seva trilogia amb Raphaëlle (sobre el viatge d’una dona que ha nascut en un cos d’home). Tanca la Sala Tallers, Sol Picó amb Malditas plumas que ensenya el viatge de les coreografies de revista a la dansa contemporània

El TNC torna a disposar d’un programa atractiu de familiar: Recupera La nena dels pardals (premi de la Crítica 2017 a l’espectacle familiar), així com Kàtia (finalista als Premis de la Crítica 2018) i un espectacle de circ, Ex-libris que insinua que llegir llibres és tan apassionant com fer una acrobàcia de circ.

L’exercici d’anar tancant carpetes

Xavier Albertí té contracte al TNC com a director artístic fins al juliol del 2021. És improrrogable. Per això hi comença a haver la sensació de tancar carpetes. El canvi de Belbel a Albertí va ser tan exemplar com l’anterior, de Reixach a Belbel. Amb mesos en què els dos directors van cohabitar per fer una transició coherent. Cal preveure, doncs, que d’aquí a pocs mesos s’obrirà el concurs per a la direcció del TNC, per poder fer igualment una transició tranquil·la i consensuada.

Pel que fa a la temporada actual, el balanç, a dos mesos de la darrera funció del Grec, és òptima. Perquè ja s’han superat de quasi 12.000, les 122.378 entrades venudes del curs passat: L’ocupació superarà el 80% amb tota probabilitat. Any rere any, Albertí ha anat millorant l’assistència. En la seva primera temporada, va sumar 112.414 espectadors, una xifra discreta. De fet, el TNC no va notar la crisi fins a la darrera temporada de Belbel (va passar de 144.874 espectadors a 104.118, per culpa del tancament de la Tallers, per no desquadrar el pressupost). D’aquella primera temporada d’Albertí, al 2012/13, no hi ha hagut gaire creixement en l’aportació de la Generalitat. Avui, el pressupost es mou entorn dels 10 milions d’euros. Fa poques setmanes que s’ha aprovat un nou contracte programa (2019-2022) entre TNC i Cultura que, tot i que no fixa les xifres econòmiques que desitjaria el TNC, sí que dona estabilitat econòmica. En aquests anys s’han multiplicat les seves accions més enllà de les funcions. Ahir Albertí s’enorgullia de ser el projecte europeu que ha reimpulsat l’edició dels llibres de teatre. Treballen amb uns 120 clubs de lectura de les biblioteques d’arreu de Catalunya i han venut més de 4.000 llibres, a 3 euros, al vestíbul, aquest any. Ara hi ha el repte d’ampliar gires tant a Catalunya com internacionalment.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Laia Arañó Vega
Historiadora i autora del llibre “El camp dels catalans”

“El govern a l’exili va voler concentrar els refugiats catalans en un únic camp”

Banyoles
societat

La biblioteca de Cassà de la Selva ja porta el nom de Maria Corominas

cassà de la selva
música

La cantant gironina Jost Jou debuta amb ‘MFQM’: més forta que mai

girona
poesia

Guillem Pérez: “El cor és el vehicle amb què avancen la lectura i la vida”

cadaqués
Cultura

Mor Eduard Lluís Muntada, la veu en català de Vyvyan, el punky d’‘Els joves’

societat

Lectura de poemes i dos concerts per Sant Jordi

santa coloma de farners
SALT

Una marató de contes i música per amenitzar la Diada de Sant Jordi

SALT
Els propers reptes

Els propers reptes

BARCELONA
ÒPERA / DANSA

El Liceu convidarà Bieito, Ollé, Castellucci i McVicar el 24/25

BARCELONA