Les pioneres, al TNC

“Feministes, ho hem estat sempre. Ara hem aconseguit ser paritaris.” Així de contundent es mostrava ahir el director artístic del TNC, Xavier Albertí, en la presentació de la temporada 2019/20. El curs vinent tindran més autories femenines (13) que masculines (10) i empat tècnic en les direccions (13 homes i 12 dones). La temporada vinent és un cant a la lluita: “Conquesta i resistència” posarà el neó del vestíbul del TNC, que enguany ha optat per dos conceptes antagònics (“Dogma i Llibertat”). L’Epicentre, un dels pinyols sobre els quals pivota la recerca i programació del TNC, se centra en Pioneres: les dones que van signar els primers textos teatrals en el període que arrenca des dels èxits d’en Pitarra (1864, amb L’esquella de la torratxa) a la Guerra Civil (1936). Serà el moment de reconèixer Víctor Català, Mercè Rodoreda, però també Carme Montoriol, Lluïsa Denís i Rosa M. Arquimbau, al costat de compositores com la mateixa Denís, Narcisa Freixas, Carme Karr, Isabel Güell, Matilde Escalas o Lluïsa Casagemas. Les obres de les pioneres s’aplegaran al TNC.La temporada 2015/16 Carmen Domingo, dramaturga de Només són dones, es planyia que signava l’únic treball d’una autora al TNC (que va coincidir amb l’única direcció, la de Carme Portaceli). Certament, el desequilibri va tocar fons. No costava gaire millorar la balança. Ara les xifres són molt més paritàries, tot i que la majoria de la presència artística femenina es limita a obres de curta durada, de menor visibilitat. Albertí admet que és un procés de creixement i que pot ser poc adequat exigir més responsabilitat del compte. Aclareix que l’any vinent hi haurà més direccions femenines que masculines a la Sala Gran. Enguany, en el cinquantè aniversari de a mort de Margarida Xirgu, el TNC no perdrà l’oportunitat de dedicar-li un cicle de conferències itinerants sobre la seva vàlua artística i pedagògica (a Barcelona, Madrid, Buenos Aires i Montevideo).

La temporada vinent arrenca amb La rambla de les floristes, de Josep Maria de Sagarra, que adaptarà Jordi Prat i Coll i que s’insinua un salt mortal similar al d’Els Jocs Florals de Canprosa a partir de l’univers provocador de Santiago Rusiñol. Aquesta Rambla de les floristes dialogarà amb Doña Rosita, la soltera, escrit en el mateix 1935 per García Lorca, però també amb l’atemptat del 17 d’agost del 2017. Portaceli presenta una peça en castellà(protagonitzat per Blanca Portillo): Mrs Dalloway, que ja ha arrasat a Madrid aquesta temporada. Xavier Albertí proposa una comèdia fosca de De Filippo, Les veus interiors, (es va veure una versió en italià el 2014 al Lliure amb Toni Servillo i el seu germà Peppe al Lliure). També a la Sala Gran s’estrenarà Justícia, de Guillem Clua. Amb Josep Maria Pou i Vicky Peña de caps de cartell, i amb el rerefons d’una corrupció política durant els 23 anys de Convergència i Unió a la Generalitat. Clua, representat arreu del món, torna al TNC on va atrevir-se, el 2010, amb una magna peça, Marburg (de 4 hores de durada) a la Sala Petita, que va entusiasmar però no va tenir continuïtat. La Sala Gran també inclou una coreografia de DV8, Enter Achilles, de Lloyd Nesson, que protagonitzava el ballarí Jordi Cortés, fa 25 anys (es va veure a la Tallers fa dues dècades). Ara tornarà amb un nou cos de ball, al Grec del 2020. El TNC és un dels coproductors del projecte internacional.

A la Sala Petita, Joan Ollé tornarà a fer una adaptació de Mercè Rodoreda (ho va fer amb La plaça del Diamant). Ara ho prova amb La mort i la primavera. Ester Medina, una actriu que va ser deixebla de Xirgu, prepara un espectacle conferència als seus 84 anys: Solo una actriz de teatro. Jordi Oriol presenta el premi Quim Masó, Europa bull, per reexplicar el mite d’Europa (amb els d’ulls d’un brau) i fer-ho encaixar amb l’actualitat política de focs d’artifici. Amb complicitat amb l’Institut Valencià de Cultura han encarregat un text a Paco Zarzoso, que codirigirà amb Lurdes Barba: La casa de les aranyes. Parla de dues cases a la platja veïnes. Un inquilí proposa als veïns de sempre de quin color vol que pinti la seva façana, que sempre tindran a la vista. En realitat, afloraran moltes enveges i decepcions en aquell espai aparentment idíl·lic. Alícia Gorina dirigeix una de les adaptacions de l’Epicentre Pioneres: Passat Ridorta és el títol de l’adaptació de Solitud, de Víctor Català, pseudònim de Caterina Albert. Quim Giron, d’Animal Religion, fa una proposta de circ singular: cada dia farà una actuació diferent perquè interpel·larà el públic sobre la funció (gravada) del dia anterior. Per acabar, Monroe-Lamarr, de Carles Batlle (i dirigit per Sergi Belbel), ficciona una trobada històrica entre les actrius. Una setmana després, Monroe se suïcidaria.

Pel que fa a la Sala Tallers, es concentren les propostes experimentals. Com és el cas d’Habitació 1: Última Thule, amb els Atresbandes (i dins del cartell Escena Poblenou). Al Festival Simbiòtics, s’acollirà el teatre integratiu (fet per i amb actors amb diferents capacitats físiques o psíquiques). Un peça en anglès que aprofita el mite de la gepa de Ricard III, de Shakespeare, per fer un cant a la normalització, i un treball comunitari impulsat per Vero Cendoya i Arantza López. Lali Álvarez potenciarà una trobada entre joves i avis a Hipòtesi demà en un espectacle comunitari, impulsat per Caixa Escena, que beu de l’èxit anterior Youth#4, de Didier Ruiz. Forma part del cicle de teatre per a joves, que repetiran, sense necessitat de posar-li l’etiqueta que els distanciï de la resta del cartell. També tindrà sessions escolars L’amic retrobat, dirigit per Joan Arqué, a partir de la novel·la de Fred Uhlman. Josep Maria Miró fa la dramatúrgia té com a protagonistes Quim Vila i Francesc Cuéllar. I una peça de La Joven Compañía (a la Mostra d’Igualada van presentar una interessant PlayOff de Marta Buchaca). Ara, parlen de la revolta a la banlieu de París a Gazoline, de Jordi Casanovas: joves d’Europa de pares estrangers que denuncien sentir-se exclosos. La conquesta del Pol Sud completa la seva trilogia amb Raphaëlle (sobre el viatge d’una dona que ha nascut en un cos d’home). Tanca la Sala Tallers, Sol Picó amb Malditas plumas que ensenya el viatge de les coreografies de revista a la dansa contemporània

El TNC torna a disposar d’un programa atractiu de familiar: Recupera La nena dels pardals (premi de la Crítica 2017 a l’espectacle familiar), així com Kàtia (finalista als Premis de la Crítica 2018) i un espectacle de circ, Ex-libris que insinua que llegir llibres és tan apassionant com fer una acrobàcia de circ.