Unes preguntes ben pròpies

El Grec escalfa motors. El director Cesc Casadesús calcula que hi ha una quinzena de propostes de creació emergent (tot i que es tracta d’un grup molt heterogeni i hi ha companyies amb trajectòria com Sociedad Dr. Alonso, Les Antonietes i Sixto Paz al costat de creadores com Alícia Gorina i Mònica Bofill) que impulsa el Grec. Divendres es va presentar un primer grup, en el qual construeixen els seus dispositius dramatúrgics a partir dels qüestionaments personals. Preguntes des de Barcelona perquè respongui tot el món.

Bàrbara Mestanza i Paula Ribó s’han aliat amb el director Jason Trucco, de La Mama Theatre de Nova York, per respondre a la desorientació de les dues noies que davant la incertesa política a Catalunya decideixen gastar-se tots els estalvis per anar a Los Angeles i rodar una sèrie. En un xou de monòlegs van topar amb Trucco i van repensar pervertir el Ricard III de Shakespeare. Les dues membres de The Mamzelles rebenten el mite del somni americà interpretant-se a si mateixes (i farcint-ho de la ficció més desproporcionada). Richard III and they’ve never heard of love s’estrena a La Gleva i, mesos més tard, es representarà a La Mama, una sala de teatre emergent creada els anys seixanta d’Amèrica. També de somnis i energia parla Un dia qualsevol, d’Oriol Tarrason: Imma Colomer, Pep Ferrer i Quimet Pla són tres avis d’una residència amb necessitat de reinventar-se. Annabel Castan és la infermera que mira d’adreçar-los al racó més protegit, a fer de cuidadors dels nets. L’obra es representa a La Villarroel.

Paradisos ocèanics (al Teatre Akadèmia) demostra com Aurora Bertrana (Girona, 1892- Berga, 1974) va ser capaç de trencar amb els llaços familiars (la dependència del seu pare escriptor) i també socials: es va convertir en la primera viatgera que, a més, escrivia per transmetre la seva ànsia de viure i d’expressar-se. Mercè Arànega i Paula Blanco és la mateixa Bertrana amb contradiccions que debat sobre els límits i objectius que oferia la societat a les dones del seu temps.

Sixto Paz també pretén buscar les raons per les quals les dones d’ahir i d’avui pateixen una marginació respecte dels homes. Inspirats en el llibre M’estimes i em times, de Júlia Bertran, la periodista intervé en aquesta obra, en la qual munten una petita revolució a través de les sessions de twerking amb la mestra Ana Chincihilla. Así bailan las putas es representarà a l’escenari Joan Brossa.

Alícia Gorina tanca un díptic, per la seva banda.. Si va fer un espectacle amb el seu pare (que li ha donat molts èxits), el crític de cinema Àlex Gorina (Watching PeepingTom), ara s’alia amb la seva mare, que és psicòloga. La directora es deixa psicoanalitzar per mitjà d’alguns dels seus treballs per quatre psicoanalistes a In Wonderland a l’Espai Lliure.

Per últim, Casadesús volia que hi hagués alguna acció que vinculés el festival amb l’Oest (aquesta edició s’emparenta amb Austràlia i Amèrica): Wanted és una divertida poca-soltada de la Societat Doctor Alonso: dos cowboys filòsofs apareixeran pels espais del festivals (del 4 al 18 de juliol) i sorprendran l’audiència. Qui els pesqui i retrati a l’Instagram entrarà en un concurs. Què guanyarà? Aquesta és una pregunta ben pròpia que respondrà aviat l’equip del Grec.