Forat temporal

Entre les dues guerres mundials és difícil veure gaire esperança. El dramaturg britànic J.B. Priestley, en canvi, va escriure Això ja ho he viscut, aquesta peça d’intriga, que Sergi Belbel estrena en català a la biblioteca de Catalunya, a partir de dimecres i fins al 14 de juliol. Comanegra ha fet una edició del text, aprofitant l’estrena del muntatge. S’exploren els límits dels temps, les possibles dreceres a veritats paral·leles. Per Carles Martínez, que interpreta un enigmàtic professor alemany, l’obra és lluminosa. Efectivament, el director la recomana a tothom qui se senti desorientat, avui: “Sempre hi ha una sortida.” A través del joc del temps, emergeix l’alternativa vital.

Això ja ho he viscut situa sis personatges de situacions vitals ben diferents en un hostal rural durant la festivitat de la segona Pasqua (que commemora l’aparició de l’Esperit Sant als deixebles). Si hi ha personatges que només entenen la vida a partir de la raó i la ciència, també n’hi ha que pensen que hi ha un més enllà i els agnòstics, que no creuen però tampoc ho poden dir amb total seguretat. Sense la fantasia de 4 d’òptic, flota la possibilitat de fer un trencament de les coordenades temps i espai.

L’editor de J.B. Priestley va trobar una relació (a través de l’obsessió del temps) en tres obres: Angelus Corner (encara inèdita a Catalunya) tot i tenir molt d’èxit mundialment, segons Belbel, El temps i els Conway, que va dur a escena Mario Gas el 1992, i aquesta d’Això ja ho he viscut. El director considera Priestley una baula intermèdia entre Shakespeare (que va tenir l’habilitat per parlar del seu temps però a partir del teatre històric) i Harold Pinter (“en va ser un bon continuador, de jove”), amb unes escenes carregades de pauses i subtext que s’ha d’intuir en els silencis. Per la seva habilitat d’intriga també el situa entre Hitchcock (“l’assassí és aquí”) i David Lynch (“hi pot haver un assassí”)

Belbel no s’ha sentit temptat de fer-ne cap adaptació contemporània. No li cal (“quan vull crear, escric una obra sencera”, reflexiona el dramaturg). Entén que, tot i que l’espai i el moment siguin aparentment llunyans, el públic podrà llegir l’actualitat més íntima. Com va passar en la seva adaptació de Maria Estuard, en què la gent veia les raons del procés. Aquesta és una nova producció en què participen Carles Martínez, Míriam Alemany i Sílvia Bel (Vells temps i Maria Estuard). El repartiment es completa amb Lluís Soler, Jordi Banacolocha i Roc Esquius.