Pseudònim misteriós

“Sovint els autors dels lli­bres que­den dece­buts de les adap­ta­ci­ons que se’n fan, i David Foenki­nos venia d’una adap­tació d’una novel·la seva que no li havia agra­dat gens”, expli­cava el direc­tor francès Rémi Bezançon l’abril pas­sat en el BCN Film Fest, on va pre­sen­tar La bibli­o­teca de los libros per­di­dos, que avui arriba als cine­mes. El fet que el cine­asta i l’escrip­tor fos­sin amics “més aviat va ser una pressió afe­gida, m’agrada molt com a escrip­tor i com a per­sona, i volia que li agradés la pel·lícula”. Rémi Bezançon asse­gura que David Foenki­nos “va que­dar con­tent d’aquesta pel·lícula”. I segu­ra­ment encara més del seu èxit: ha superat els 900.000 espec­ta­dors a França.

Escrip­tor de renom, David Foenki­nos ha publi­cat lli­bres com La bibli­o­teca dels lli­bres rebut­jats (Grup 62 en català), en què es basa aquest film; Char­lotte (Grup 62) i La deli­ca­desa (La Magrana). També és direc­tor de cinema, amb el seu germà Stéphane: han adap­tat al cinema La deli­ca­deza, amb Audrey Tau­tou, i Algo celosa, que ells matei­xos van pre­sen­tar a l’edició del 2018 del BCN Film Fest.

“Vaig conèixer David Foenki­nos fa deu anys –explica Rémi Bezançon–, em va ofe­rir fer l’adap­tació d’un dels seus lli­bres, però no vaig poder, estava amb un altre pro­jecte.” Tot i així, es van fer amics. “Ell m’envi­ava tots els lli­bres que publi­cava per si m’interes­sava adap­tar-los, però jus­ta­ment aquest no me’l va enviar.” Encu­ri­o­sit, Bezançon va com­prar La bibli­o­teca dels lli­bres rebut­jats, edi­tat a França el 2016, li va agra­dar molt i “li vaig dema­nar per què no me l’havia enviat, segu­ra­ment ja no creia que faria una adap­tació d’algun dels seus lli­bres”.

Una de les coses que li agra­den del lli­bre és que “té una part de policíac i una part de comèdia”. “Volia que quedés bas­tant diver­tit i lúdic, perquè final­ment els enganys lite­ra­ris no són més que una mena de broma. Tenia ganes d’impri­mir d’aquesta lleu­ge­resa la història d’una inves­ti­gació, que és un thri­ller, però lleu­ger.”

El pro­ta­go­nista, inter­pre­tat per Fabrice Luc­hini (En la casa, La dis­creta), és un crític lite­rari cretí, antipàtic i arro­gant. Una jove edi­tora des­co­breix una novel·la magis­tral escrita per un cui­ner mort dos anys abans que apa­rent­ment no lle­gia mai. La novel·la es con­ver­teix en un èxit de ven­des, i el crític s’uneix a la filla del cui­ner (Cami­lle Cot­tin) per acla­rir el mis­teri. El lli­bre ha estat tro­bat a la bibli­o­teca dels lli­bres rebut­jats, on supo­sa­da­ment es guar­den ori­gi­nals de lli­bres que no s’han publi­cat mai perquè els edi­tors els rebut­ja­ven.

El paper li va com l’anell al dit. “Quan vaig lle­gir el lli­bre de Foenki­nos ja vaig pen­sar que seria un per­so­natge per­fecte per a Fabrice Luc­hini, i vaig escriure el guió pen­sant en ell. És com si li hagués fet una pel·lícula a mida.”