Cultura

Els primers civilitzadors

‘Quaderns de la Revista de Girona’ dedica la guia número 200 als ibers indigets, una de les tribus de la cultura ibèrica que van poblar el nord-est de Catalunya

Abans no arribessin els grecs i els romans, a les comarques orientals de Girona (l’Alt i el Baix Empordà, el Gironès i, parcialment, la Selva i el Pla de l’Estany) vivien els indigets, la que avui dia es considera la primera civilització autòctona en aquest territori. Pertanyien a les tribus i pobles de l’anomenada cultura ibèrica, desenvolupada entre el Llenguadoc i Andalusia a partir del segle VI aC i fins a la conquesta romana de la península Ibèrica.

Se’ls considera els primers a crear una estructura política i territorial, pioners a construir un nucli urbà molt semblant a una ciutat i a elaborar un sistema d’escriptura que, amb algunes variants, va ser compartit amb els altres pobles ibers. Malgrat això, ser la primera cultura autòctona –és a dir, els nostres avantpassats–, tant els ibers com els indigets són encara una civilització que, avui dia, és una gran desconeguda per a molts ciutadans. En el marc d’una campanya amb anys de tradició pel que fa a estudi científic, i que ha avançat de manera notable gràcies a museus d’arqueologia (sobretot els d’ Empúries , Girona i Ullastret ) i recerca (abanderats per Universitat de Girona), ara s’incorpora una de les guies més completes que posa al dia, a mode de síntesi, tots aquests coneixements adquirits fins ara. Es tracta del nou número (el 200) de Quaderns de la Revista de Girona, que han elaborat els arqueòlegs especialitzats en el món ibèric Ferran Codina, Aurora Martin i Gabriel de Prado.

De caràcter divulgatiu, però també pensat per a aprofundir científicament en alguns aspectes, el llibre ofereix una visió general que té per objecte esbossar i donar a conèixer al gran públic els trets i les característiques fonamentals d’aquesta cultura: l’arquitectura, les creences, l’economia, l’organització territorial, el comerç... Tot hi és tractat. També, evidentment, els principals jaciments tenen un capítol propi, com ara Ullastret –la capital dels indigets– i les defenses del puig de Sant Andreu, l’oppidum de Sant Julià de Ramis i el mas Castellar de Pontós. I, és clar, també té el seu apartat una particularitat tan pròpia com la del ritual dels caps tallats, l’exhibició de caps d’enemics vençuts juntament amb armes amortitzades. A la ciutat ibèrica d’Ullastret, per exemple, és on s’han documentat més restes de caps tallats. Sense anar més lluny, l’any 2012 es van trobar cinc cranis enclavats ben conservats.

‘Quaderns de la Revista de Girona’ renova la portada

El número rodó de la publicació ha coincidit amb el nou disseny de la portada d’aquesta col·lecció històrica, que conserva la seva aparença però adaptada als temps actuals. Quaderns de la Revista de Girona, que edita la Diputació de Girona juntament amb l’Obra Social La Caixa, ha fet un intens recorregut per la geografia, la cultura i la història de les terres gironines a partir de dues línies de publicació: les monografies locals (estudis sobre el passat i el present de pobles i ciutats) i les guies (dedicades a qüestions d’abast general).

Quaderns de la Revista de Girona ha arribat als 200 números publicats amb aquest nou llibre, dedicat als ibers indigets, una de les tribus de la cultura ibèrica que va poblar el territori del nord-est català (l’Alt Empordà i el Baix Empordà, el Gironès i, parcialment, la Selva i el Pla de l’Estany) i que va assolir un notable grau de desenvolupament durant la segona edat del Ferro. La presentació va tenir lloc el 8 de juny al Museu d’Arqueologia d’Ullastret, amb un acte a càrrec d’Albert Piñeira, vicepresident segon en funcions de la Diputació de Girona, Gabriel de Prado, responsable del MAC Ullastret, Rosa Maria Gil, directora de la col·lecció Quaderns de la Revista de Girona, Narcís Soler, catedràtic emèrit de prehistòria de la UdG, i Aurora Martín, coautora del llibre.

En acabar, es va fer una degustació de la cervesa artesana Iberika, que s’elabora basant-se en les dades extretes de la recerca històrica i arqueològica.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.