El test del decàleg
L’equip, liderat per Juan Carlos Martel, es va imposar un decàleg que, cinc mesos després, ja està en marxa
El director del Lliure, Juan Carlos Martel, amb prou feines saludava a les rodes de premsa d’aquests mesos i deia que anava molt enfeinat i se n’anava tot seguit. Ahir els miralls de la sala d’assaig, tot guixats per estructurar els quatre primers mesos de la programació del nou Lliure, demostraven que hi ha molta feina avançada. Posem el decàleg del gener a prova, punt per punt.
1. Sense personalismes, un valor social.
Martel renuncia a tot protagonisme. Celebra que si l’any passat del febrer al maig Lluís Pasqual va rebre 58 propostes, el nou equip n’ha rebudes més de 300 que han vist que podien afegir-se al nou Lliure. Un altre exemple: els divendres accessibles. Si la temporada 18/19 s’han fet set sessions, en el primer semestre ja se’n preveuen 21.
2. Criteris de qualitat i sostenibilitat.
S’han programat nous preus i horaris mirant de facilitar l’accés al nou públic (ara les funcions comencen a les 20 hores, per demanda del públic). Els que s’inscriguin al Generació Lliure (per a menors de 30 anys) podran reservar entrada per nou euros. “El que és car és no anar al teatre”, conclou Martel.
3. Suport a un autor nou, almenys.
La línia que recorda els cent anys de l’actriu i mecenes Carlota Soldevila pel 2020 dona l’alternativa a Carla Rovira i Mos Maiorum, però també que Carlota Subirós tingui Raquel Cors com a ajudant de direcció (previst al segon semestre) i que Subirós després l’ajudi en el projecte de Cors.
4.No podrà repetir dos anys un creador.
Admetia ahir que, si una producció deixés molt de públic fora, es podria repetir el curs següent. Aquesta norma del decàleg s’anirà posant a prova, temporada a temporada.
5. Màxima paritat en equips artístics.
L’equilibri es produeix de manera natural. Són autocrítics en què falta diversitat tot i treballs com els de Lolo & Susaku sobre la falta d’empatia de les persones amb les màquines.
6. Els projectes han de superar l’obra escènica.
Mensualment, es programaran debats. Seran els dimarts, independentment de la programació, sobre teatre i filosofia, per exemple.
7. Cada projecte tindrà incidència en l’educació.
Comença Lliure a les aules (els actors debaten amb els alumnes després d’haver vist l’obra). També volen impulsar un pla de formació teatral per a mestres.
8. Cada projecte tindrà incidència en el veïnat.
Casting Julietta n’és un exemple evident, però també el dels xilens Paisajes para no colorear.
9. Projectes lliures ideològicament.
Va sorgir una pregunta sobre si el logo (“&”) pretenia simbolitzar un llaç a favor dels presos polítics: Martel, sorprès, va respondre: “Estem oberts a totes les lectures.”
10.Sinergies nacionals i internacionals.
Martel s’ha reunit amb 66 institucions en 5 mesos, va dir ahir. S’han adherit al pla 18/XXI del Teatre de la Ville de París.
