Per la majoria d’edat

El primer gran repte d’Els Pirates: Les feres de Shakespeare. La companyia, que tot just celebra 18 anys de carrera professional, representa del 29 de juny al 28 de juliol dins del festival Grec el seu primer espectacle de gran format. Dels seus 50 espectadors habituals del Maldà, la sala que gestionen des de fa uns anys, preparen unes funcions per a 400 espectadors. Ho fan signant una veritable perversió (tot i que respectuosa) de L’amansiment de la fúria.

Mantenen l’època i la ciutat, Pàdua, però incideixen en el fet que els personatges femenins hi puguin dir la seva. Adriana Pastor, que ha fet la dramatúrgia i la traducció, ha introduït la pugna entre la concepció de l’Europa catòlica i la científica (que significa el Renaixement) per demostrar que, ja en aquella època, les dones se les enginyaven per poder superar les convencions socials repressores. L’obra de creació, que inclou música i coreografia que barreja la música antiga amb la més contemporània, vol ser un muntatge divertit i compromès.

Els Pirates es van fundar arran de la primera aventura de Brundibár a Barcelona (1998). Molts dels nois seleccionats dels conservatoris van decidir seguir jugant al teatre. Ells mateixos van dirigir la segona producció (2017) d’aquest musical tendre fet als camps d’extermini nazi. Els Pirates ja van encertar-la amb una altra juguesca shakesperiana, una altra versió juganera d’El somni d’una nit d’estiu (Escenari Joan Brossa, 2017). El director Adrià Aubert ja avança que, després de dos mesos d’assaig (i molt temps de preparació per a l’encàrrec des d’Onyric), els queden moltes ganes de repetir-ho. El repartiment està format per Laura Aubert (Neus Pàmies, cover), Lloll Bertran (Maria Crici, cover), Mariona Castillo, Ricard Farré, Laura Pau, Lluna Pindado, Arnau Puig i Jordi Vidal.

Arnau Puig aventura que és una obra que, per als més joves, pot ser un títol referencial amb el qual iniciar una nova relació amb l’escena. Què té de diferent la història? L’actriu Laura Pau admet que hi havia moltes parts de l’obra que els agradaven, però que no tenia sentit mantenir la tesi masclista de la peça. Per això, en l’adaptació per al públic d’avui, “els personatges femenins decideixen”. Una tesi que contradiu el text de Shakespeare, en què, la comunitat titlla Coloma de fera perquè pren decisions per si sola. En aquesta versió, amb els canvis de gènere d’alguns personatges es produeixen relacions homosexuals, però es viu des de la normalitat.