L’(A)phònica i els llocs bonics

Que l’ (A)phònica s’ha convertit en una festa major més de Banyoles es percep als carrers i places i entre els veïns que se l’han fet seu. Però en aquests 16 anys, el festival de la veu també ha aconseguit posar la capital del Pla de l’Estany en el circuit musical de referència. Quan Pau Vallvé va escriure 17820 (Pels dies bons, 2014), el codi postal de Banyoles, en una etapa de retir i d’aïllament creatiu a la població, volia trencar i començar de nou. “Visca Banyoles, la Brugui, l’estany i la gent del 800 i can Pons!”, canta Pau Vallvé tot remembrant espais emblemàtics, paisatges de memòria banyolina, i que formen part d’aquesta mitologia que es construeix en part en l’(A)phònica però també que és hereva d’aquella Banyoles contracultural, del moviment Tint, locals com ara l’Skinsad, disseny de Lluís Güell i el Club 20, sense oblidar la influència dels Kitsch i, per què no, dels Pulmons Negres. Un pòsit musical d’aquella Banyoles preolímpica i obscura. Ara és lluminosa i festiva com les gominoles que la Brugui encara ven, a la plaça Major, entre planter, insecticides i ciris per a la processó dels Dolors.

Pau Vallvé havia d’incloure 17820 en la llista del concert d’estrena de disc a l’Auditori de Banyoles. Life vest under your seat (autoeditat, 2019) és elèctric i potent, amb una posada en escena de llums que remarca la força del vitalisme. Dues cançons destaquen la positivitat d’aquesta etapa de Pau Vallvé, sempre introspectiu: la dedicada a la fillola, Signat, el teu padrí , i la que dona títol a l’àlbum. El concert va incloure la participació de les alumnes del batxillerat artístic de l’INS Brugulat, que van treballar les lletres de Vallvé a classe. La seva interpretació d’ Amics dels cirerers , en un cor de vestals negres, exemplifica l’arrelament del festival entre els banyolins.

L’ (A)phònica concentra la festa major a la Muralla, on, dissabte, Brass Against va exhibir soul i els ritmes orquestrals, cosmopolites, de Nova York al cor del barri vell banyolí. Com la Muralla, el festival ha obert Banyoles, més enllà de l’estany; tot i que els concerts a la barca Tirona mantenen l’atractiu, i no només per al foraster; l’aigua sempre crida. Aquesta edició amb els concerts de Jorge da Rocha i Joana Serrat. Dels nous espais bonics afegits, hi ha el monestir de Sant Esteve. Al davant del retaule gòtic i l’orgue, la iurta de Marc Parrot aconsegueix crear un clima de sensacions, per un concert deliciosament perfecte. Perquè és entrar a dos espais bells: primer al temple, sobri, emblanquinat, que dona pau, i al refugi de Parrot, acollidor; és una abraçada en la foscor. I és d’aquelles experiències escèniques que funcionen com un secret compartit.