Cultura

Canet Rock

Sense treva

Si mai un extraterrestre aterrés a Catalunya i tingués la necessitat de saber quina música escolten els catalans –si més no, els més joves–, segurament el millor exercici que podria fer és passar una nit en el Canet Rock. El festival s’ha erigit en una espècie de radiofórmula en què, al llarg de 12 hores, es poden sentir gairebé tots els èxits del moment. Ho saben els grups, que recorren al bo i millor del seu repertori, i ho sap el públic, que hi arriba disposat a cantar com si no hi hagués demà.

El concert d’Els Pets n’era un bon exemple. La banda renunciava al format habitual de la seva gira i, tot i mantenir un primer tram amb protagonisme per al nou disc, ben aviat s’abonava als clàssics fins a arribar a un Jo vull ser rei altament celebrat. Abans de la descàrrega festiva de la matinada, l’electropop de La Casa Azul posava el contrapunt al festival. Eren de les poques bandes sense secció de vents –juntament amb Els Pets i Roba Estesa– i oferien un directe ascendent que va trobar el clímax en una recta final sonada, sobretot gràcies a una La revolución sexual que va convertir-se en un dels moments de més eufòria.

Canet Rock també serveix any a any per confirmar algunes realitats. Enguany, la primera que ratificàvem és que Oques Grasses són el grup de la temporada, amb un últim disc que ha calat fort entre el públic. El seu concert era un dels més multitudinaris i es mantenia gairebé exclusivament a ritme de temes nous, sense necessitat de recórrer a discografia anterior. També demostrava que grups com ara Els Catarres i La Pegatina són aposta segura per dur la festa a qualsevol recinte i que Zoo ha aconseguit integrar amb naturalitat el rap combatiu i compromès en un circuit poc donat a aquest gènere.

Després d’uns anys en què els temps del festival s’havien mantingut prou bé, en aquesta ocasió tornàvem als retards i això donava a Ítaca Band el privilegi de veure la sortida del sol des de l’escenari, alhora que provocava que Doctor Prats comencés el seu concert ja de dia. Tot i això, encara eren molts els valents que resistien dempeus per acomiadar amb força una de les nits més llargues i intenses de l’estiu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.