Els Beatles abans dels Beatles
Si alguna cosa van aportar els Quarrymen dissabte passat, durant els actes centrals del Beatles Weekend de l’Estartit, va ser la destil·lació de l’esperit de tota una època. Ja durant la xerrada del migdia, a la sala d’actes de l’entitat municipal descentralitzada, la captivadora saviesa de Rod Davis, l’amable pulcritud de Colin Hanton, l’estimable ironia de Len Barry i el tímid orgull de Chas Newby van saber guanyar-se el reconeixement unànime dels assistents, que van poder descobrir, en cada gest i en cada paraula d’uns personatges entranyables, una imatge parcial però nítida dels ressorts que van empènyer un grup d’estudiants de mitjan anys cinquanta a crear un grup musical sense cap més pretensió que passar-ho bé i airejar amb la música l’atmosfera encara asfixiant de la grisa Anglaterra de la postguerra, sobretot per a la classe treballadora d’on provenien. A la nit, al concert, van confirmar aquesta impressió prèvia. La noble senzillesa de les seves interpretacions va ser un apunt d’autenticitat creativa i va confirmar aquest pòsit musical com a base per a les posteriors composicions del que ja serien els Beatles que tothom coneix. Durant el concert van interpretar únicament dues cançons originals dels Beatles, In my life i One after 909, tot i que, tal com va puntualitzar Rod Davis, són dues composicions més pròpies dels Quarrymen que no pas dels Beatles. Però no és ben bé així. Els Quarrymen van ser (potser ho són encara) els Beatles en el seu estat més essencial, més pur, més innocent. Després, amb el primer single del grup, Love me do, va començar una altra història, apassionant també, per descomptat, però una altra història al cap i a la fi. I precisament es van encarregar de recordar aquesta altra història els dos grups que van prendre el relleu als Quarrymen. Els Here Comes the Song van fer un recorregut per la trajectòria musical del mai prou valorat George Harrison i els Hey Bulldogs van desgranar algunes de les grans i immortals creacions del quartet de Liverpool. Però sense els Quarrymen, sense els Beatles abans dels Beatles, el concert no hauria estat possible. Segurament, ni els Beatles mateixos.
