Llibres

Camilleri conclou l’últim cas i se’n va

Ahir va morir el novel·lista sicilià Andrea Camilleri, especialment famós per la sèrie policíaca protagonitzada pel comissari Salvo Montalbano

Quan el 1954 va voler entrar de funcionari a la RAI no ho va aconseguir pel fet de ser comunista
Andrea Camilleri era un autor que ja venia més de 50.000 exemplars abans de Motalbano

Quan fa un parell de mesos vam entrevistar Andrea Camilleri per la publicació dels contes La liebre que se burló de nosotros (Duomo), res feia pensar que poc després patiria una aturada cardíaca que el tindria vint-i-cinc dies en coma a l’hospital romà del Santo Spirito, on finalment ahir va morir l’autor sicilià. Arribar als 93 anys –el 6 de setembre hauria fet els 94– i ser un bon vivant i un fumador empedreït té aquests peatges de fragilitat. D’un moment a l’altre el cor, que tenia debilitat feia temps, diu prou. I també tenia problemes greus de visió. Les darreres obres les va haver de dictar, com Borges.

Camilleri es va formar a Empedocle d’Agrigento, a Sicília, localitat que amb els anys seria la Vigata de Montalbano. El 1944, quan tenia 19 anys, va entrar a la facultat de lletres i ja va començar a escriure relats i poemes.

Posteriorment va estudiar direcció a l’Acadèmia d’Art Dramàtic Silvio d’Amico i va començar a dirigir i escriure. El 1954 va voler entrar de funcionari a la RAI (la televisió pública italiana), però el van rebutjar pel fet de ser un comunista declarat. I un ateu. Pocs anys més tard sí que va aconseguir entrar a la RAI i va ser guionista i director, també de teatre, al llarg de quaranta anys.

A més de treballar, va tenir temps de casar-se, el 1957, amb Rosetta Dello Siesto, amb qui van tenir tres filles, set nets i dues besnetes.

Durant aquesta etapa va ser responsable del muntatge d’obres d’autors com ara Pirandello, Ionesco, Eliot i Beckett. I també va ser productor i coguionista d’una sèrie de televisió protagonitzada per l’inspector Maigret, el clàssic de Simenon.

Va començar a publicar el 1959, assajos, peces teatrals, poesia..., però no va ser fins al 1978, amb els 53 anys fets, que va debutar en novel·la amb Il corso delle cose, una obra que havia escrit feia deu anys, que es va autoeditar i que, és clar, va ser un fracàs. Però això no va impedir que continués escrivint, tot i que el ritme de publicació va estar marcat per una intermitència una mica atzarosa.

Andrea Camilleri anava tastant gèneres i estils, èpoques i tons narratius, trames i temàtiques. Per exemple, el 1980 va publicar Un filo di fumo, primer títol ambientat a la imaginària Vigata. I el 1992, La stagione della caccia, obra que ja va ser un èxit i que va marcar un abans i un després. De l’abans discret, o poc més, al després en què amb cada nova novel·la passava fàcilment dels 50.000 exemplars, de mitjana. I en total va arribar a unes vendes de 25 milions d’exemplars del total de la seva producció.

El 1994 publica La forma de l’aigua, el debut del personatge del comissari Salvo Montalbano, anomenat així com a homenatge a Manuel Vázquez Montalbán, de qui Camilleri llegia les obres protagonitzades per Pepe Carvalho. El 2014 es va tancar aquest cercle virtuós quan va rebre el premi Pepe Carvalho que li van concedir a BCNegra. En aquella visita va aprofitar per signar el manifest Deixin votar els catalans.

Aquella primera novel·la policíaca va iniciar una cita anual de l’autor amb els seus lectors, amb 25 novel·les i 12 reculls de relats, que han estat traduïts a vint llengües. En català, a Edicions 62, primer el va traduir Anna Casassas i posteriorment Pau Vidal. En tots dos casos fent una feina excel·lent tenint en compte que Camilleri utilitza un italià ple de girs dialèctics sicilians.

Entre la sèrie literària –que ja partia d’una base amb una seixantena llarga de títols de tota mena, com hem dit– i l’adaptació televisiva, Andrea Camilleri es va fer molt popular a Itàlia i a tota la Mediterrània. Una popularitat fomentada en part pel seu caràcter, simpàtic però sense mossegar-se la llengua, ocurrent i gurmet, sempre amatent a la crítica social i al passat mafiós de la seva estimada Sicília, tot i que vivia a Roma i tenia una gran casa d’estiueig a la Toscana.

Un autor admirat que es feia proper a través de la literatura i que ha mort deixant-nos resolt el darrer enigma. Qui va matar Andrea Camilleri? Una llarga i fructífera estada en això que anomenem vida. Bon viatge, mestre.

El poder de la petita pantalla també pot ser benvingut

Tot són gustos i hi ha qui veu en l’actor Luca Zingaretti un bon físic per encarnar el comissari Salvo Montalbano i qui havia imaginat a través de les novel·les de Camilleri un personatge amb uns trets físics gens similars als de l’actor. És el que té la literatura, que permet imaginar i arrodonir i recrear allò que l’autor només apunta, que permet que cada lector es faci seus els personatges, encara més amb la mena de fauna local que proposa Camilleri.

El que és innegable és que una part de l’èxit de la sèrie de relats i de novel·les policíaques d’Andrea Camilleri ambientades a Sicília i protagonitzades pel comissari Montalbano parteix de la bona rebuda de la sèrie, que, sense tenir unes audiències massives, ha estat molt vista. Per tant, benvinguda influència.

Són molts els teleespectadors que van arribar a la figura literària de Camilleri, al Montalbano de paper, a partir del 6 de maig del 1999, quan es va estrenar El ladrón de meriendas, primer episodi de la sèrie produïda per la RAI i dirigida per Alberto Sironi, amb guions de Francesco Bruni i Salvatore De Mola, amb l’assessorament del mateix Andrea Camilleri, a qui el món de la televisió i els guions no li venien gens de nou, al contrari, en va ser molts anys un professional.

A aquell primer episodi en van seguir trenta-un més, que van arribar fins a l’actualitat. Uns episodis en format cinematogràfic amb una durada de 90 minuts, fet que permetia desenvolupar bé les trames i mostrar els altres personatges habituals de la localitat siciliana fictícia de Vigata, com ara el subcomissari Domenico Mimì Augello, l’inspector Giuseppe Fazio, l’agent Galluzzo, el sempre entranyable telefonista Agatino Catarella i el cap superior, Luca Bonetti-Alderighi. Sense oblidar la parella sentimental del comissari, Livia Burlando.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona
Éric Besnard
Director de cinema

“Hem caigut en l’histerisme col·lectiu i no parem a pensar”

Barcelona
MÚSICA

Joan Magrané estrena a Peralada un responsori per a la Setmana Santa del segle XXI

girona
música

Twenty One Pilots actuaran al Palau Sant Jordi l’abril vinent

Barcelona