Temps d’estiu i de canvis
‘Ojos Negros’, pel·lícula de dues joves cineastes gestat a la UPF, retrata una adolescent en crisi al poble de l’àvia
Les directores volien parlar d’alguna cosa que haguessin sentit i que no els quedés lluny
Ojos Negros no és una referència a la pel·lícula de Nikita Mikhalkov protagonitzada per Marcello Mastroianni, ni al·ludeix als ulls foscos de la seva jove protagonista: és el nom real d’un poblet de Terol on s’ambienta aquesta pel·lícula, que arriba avui als cinemes. “És el poble d’on provenim jo i la meva germana, Julia, l’actriu principal –explica Marta Lallana, una de les dues directores–. La gent no es creu que es digui així el poble, és un nom molt poètic. Però a més hi ha un doble joc, perquè tota la pel·lícula passa pels ulls de la protagonista.”
Marta Lallana (Saragossa, 1994) i Ivet Castelo (Vic, 1995) debuten en la direcció amb aquest llargmetratge gestat inicialment al grau de comunicació audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), però que va acabar sortint del viver universitari i es va rodar a Ojos Negros, produït per Nanouk Films i Filmin. El film va guanyar el premi a millor pel·lícula de la secció Zonacine del Festival de Màlaga.
Origen del projecte
Ivet Castelo recorda la inquietud que hi ha a l’origen del projecte: “Totes dues feia un temps que estàvem interessades en el pas de la infantesa a l’adolescència i l’edat adulta, i també volíem rodar amb nens i adolescents que no fossin actors.” Van pensar que un bon punt de partida seria el poble d’estiueig: “Marta ens havia parlat d’Ojos Negros, jo també estiuejava en un poble d’Almeria que es diu Enix, i vam escriure el guió amb dos companys que partien també d’aquest imaginari.”
Paula (Julia Lallana), la protagonista, és una noia de 14 anys que va a passar les vacances d’estiu a Ojos Negros, el poble de la seva família. Allà descobreix les tensions familiars arran de la malaltia de la seva àvia i la relació de la seva mare (Anna Sabaté) amb un home del poble. En plena crisi, Paula fa amistat amb Alicia (Alba Alcaine).
L’adolescència és una etapa que va marcar les directores. “Quan ens vam posar a escriure –recorda Marta Lallana–, totes dues coincidíem que la part de la vida que més ens havia impactat era el moment en què et planteges el pas del temps, veus que no només hi ha el present, i s’obre la línia temporal, penses en el passat i el futur. Els nens només viuen el present, però els adolescents comencen a tenir consciència del temps.” Ivet Castelo hi afegeix: “Quan vam començar a fer la pel·lícula [març del 2016] érem molt joves i aquest moment no ens quedava tan lluny. Volíem parlar d’alguna cosa que ens hagués tocat de prop.”
Explicar la seva història
Les directores van decidir fer, com a projecte de final de carrera, “un llargmetratge de ficció”. “Teníem moltes ganes de rodar i explicar la nostra història”, afirmen. Cineastes com Mar Coll i Jonás Trueba els van fer tallers de tutorització, i Gonzalo de Lucas va fer el seguiment des de la UPF de tot el projecte, que està produït per Salvador Sunyer. “Es va gestar dins la UPF –explica Marta Lallana–, però volíem que sortís del context universitari, i des del principi vam buscar manera de finançar un projecte tan gran per a nosaltres, que es rodaria fora de Barcelona”. Marta Lallana feia pràctiques a Nanouk Films i “van veure que érem resolutives, van llegir el guió i van entrar al projecte”. El film va rebre ajuts del govern d’Aragó.Cría cuervos, de Carlos Saura, ha estat un referent per a les escenes d’interiors d’Ojos Negros. “Ens hem inspirat en pel·lícules senzilles, íntimes, que desenvolupen trames amb personatges quotidians, drames familiars, a partir de coses molt petites”, comenta Ivet Castelo. Però totes dues diuen que els agraden pel·lícules molt diferents, des de Lazzaro feliz i Nuestro tiempo, de Carlos Reygadas, fins a Toy Story 4, Spider-Man 2 i el cinema coreà.
