Música

TESA

RAPERA

“La llengua, al País Valencià, viu una revaloració a nivell popular”

Tesa, rapera d’Almussafes, a la comarca de la Ribera Baixa, és un dels noms més destacats d’una nova escena, feminista i culturalment compromesa, de hip-hop al País Valencià, en la qual s’inscriuen també artistes com ara Jazzwoman, Machete en Boca i Pupil·les. Es va donar a conèixer fa dos anys amb Rebesnéts del Tio Canya, un dels temes del seu primer disc, titulat Al-Tesa, i aquesta primavera ha publicat el seu segon treball: Rural (Halley Records), produït per Mark Dassousai, amb cançons feministes, de lluita antifeixista i a favor de la llengua, i amb la col·laboració, entre altres músics, de Vicent Torrent d’Al Tall.

Se la titlla sovint de referent de les noves “músiques urbanes” però ha fet un disc anomenat ‘Rural’.
Sí, em fa gràcia, perquè jo soc de poble, soc rural, i penso que, malauradament, fa falta reivindicar-ho, encara. Hi ha molts estigmes, com allò del “cateto de poble”. Som molts, però, els de poble, i està bé que se’ns escolti una miqueta.
Que li agrada, de ser-ne?
Al meu poble em sento molt volguda, estimada, ja que és el lloc del món on més persones em volen. Hi ha un tracte proper amb les veïnes, que t’han vist créixer... I a mi això em fa feliç, perquè jo soc una gran amant de la gent i m’agrada relacionar-me.
Se l’ha situada, a Tesa, al capdavant d’una nova escena de rap feminista. Carmen Zapata, presidenta de MiM, una associació de dones treballadores de la música, ens explicava fa uns dies aquí, a ‘Protagonistes’, que en el sector musical les actituds masclistes són les mateixes que en qualsevol altre sector, ni més ni menys.
Exacte. A vegades veus les ganes de penjar-se un pin i poca cosa més. És cert que encara hi ha cavernícoles que s’hi atreveixen, però qui et dirà a la cara que una dona i un home no han de tenir els mateixos drets? Hi ha un fals feminisme, per dir-ho d’alguna manera, que només es redueix al 8 de març. I de la mateixa manera que cal seguir reivindicant la ruralitat, també cal seguir lluitant pel feminisme a l’hora de programar i valorar, ja que a vegades semblem una mica monets de fira: “Au, va, traiem les xicones a cantar un poquet”... No hauria de caldre que s’emfatitzés el fet de ser una dona. Ets una rapera i ja està.
Quins referents tenia Tesa, de petita?
Jo m’he criat en el punk. Extremoduro, La Cabra Mecánica... Lichis és per a mi el millor lletrista que hi ha. Dins del rap podríem parlar de CPV, Violadores del Verso, Rapsusklei, La Mala. He escoltat molt també Maria del Mar Bonet, Al Tall...
S’escoltava molta música, de petita, a casa?
Sí, molta. Recordo els vinils, escoltar molt de jazz, blues. A més, com ja saps, al País Valencià hi ha molta cultura de bandes i tant el meu pare com el meu oncle tocaven a la banda del poble. La meva àvia, de fet, en la làpida hi té la insígnia de la banda...
Hi havia consciència feminista, o de llengua, a casa?
Sí, totalment. He estat una privilegiada en aquest sentit. A mi m’han ensenyat en la igualtat, i quan parles d’igualtat, ja inclous la igualtat de raça, de gènere, de classe... En qüestions de llengua també hi havia un compromís fort. Mon pare, de fet, és de Lleó i sempre l’he escoltat parlant valencià. És un orgull veure com han defensat i estimat la llengua.
Un dels puntals del seu nou disc és ‘La matança de Tesa’, un ‘reggaeton’ en clau feminista que parla de poder anar de festa en pau.
Sí, tal com reivindiquem l’espai de la dona a l’escenari, vull reivindicar també l’espai de la dona en les festes. La cançó repeteix molts cops: “Només volia ballar!”, amb la idea que només vull divertir-me, que no he vingut a cap festa per lligar amb un o perquè em mola l’altre, sinó per no haver d’aguantar a ningú. I al final em poso una mica... violenta [riu].
Reivindica el ‘reggaeton’?
El que reivindico és que els ritmes no tenen la culpa de res. Un ritme, una successió de cops, no pot ser ni masclista ni res més que música. Molta gent, del reggaeton, en critica les lletres masclistes, però Tremenda Jauría fa un reggaeton feminista pur i dur i aquesta cançó de la qual parlàvem també.
Més cançons... ‘Ràbia’ és un al·legat antifeixista.
El 9 d’octubre de fa dos anys hi va haver molts incidents, en la manifestació, i a molta gent li van tocar la cara... i més coses. Va arribar ma mare a casa i va dir-me: “Ai, filla...” Havien estat envoltades de nazis durant tota la manifestació, i això que només feien que cridar que eren gent de pau i democràcia. Veure ma mare explicant-me això va fer que m’entrés molta ràbia. Va ser una d’aquelles cançons que vaig enllestir en un segon. Necessitava treure-ho tot.
Com estan les coses, quant a lluita antifeixista, al País Valencià?
Estem malament, ja que tenim España 2000... Gent consolidada, organitzada i que realment són molt perillosos. És cert que ha canviat el govern, però a l’haver sorgit aquests nous partits, la part més radical de la dreta pot trobar més organització. I no fa cap gràcia.
A ‘Qui estima la seua llengua‘ canta amb Vicent Torrent d’Al Tall. Va aconseguir que participés en un disc de rap!
[Riu] El que realment fa és cant parlat. I jo li deia: “Vicent, el que vosaltres no sabíeu era que éreu els raperos ancestrals!” El cant parlat –que és un dels pals del cant d’estil– i el rap s’agafen de la mà.
Són uns referents, Al Tall?
Un dels vinils que més voltes donava a casa era el de la Pelitrúmpeli, que era un disc infantil d’Al Tall, el meu favorit. Una xiqueta que s’ha creat amb la Pelitrúmpeli i que ha acabat podent fer un disc amb el Vicent..., és tot un luxe! És un gust treballar amb ell perquè adora la música i és una persona superhumil.
Què volia dir fa dos anys amb ‘Rebesnéts del Tio Canya’, la cançó amb què, d’alguna manera, Tesa va presentar-se en societat?
Volia dir que estem aquí, que no hem oblidat, que seguim estant vius i que la lluita continua, en nosaltres també! El Tio Canya [una de les cançons més conegudes d’Al Tall i una mena d’himne per a diverses generacions de valencians] no apareix més que en el títol, però és una cançó, crec, que recull tots aquests valors de la defensa de la llengua, la cultura i, també, de la ruralitat, ja que el Tio Canya no era pas de ciutat sinó de poble. És una de les meves cançons preferides, em representa molt.
Com veu el País Valencià en qüestions de llengua?
Doncs t’he de dir que el veig millor. Hi ha una revaloració de la llengua a nivell popular. La gent la valora, l’estima, la gasta més. Veig gent fent esforços en parlar en valencià que abans no feia. I això m’alegra profundament. I no crec que hagi estat per determinats canvis de govern ni per històries rares, sinó per justícia poètica i perquè la gent s’ha adonat que això realment és cultura i un tresor que hem de conservar.

Rebesneta del Tio Canya

Veïna d’Almussafes (Ribera Baixa), Tesa forma part del col·lectiu de rap El Delito i, en solitari, ha publicat dos treballs de fort compromís feminista i social –‘Al-Tesa’ i ‘Rural’–, que l’han situada com un dels noms més significatius del rap al País Valencià. Tesa –col·laboradora també d’À Punt FM– actuarà aquestes pròximes setmanes al Poble Sec (27 de juliol), Castelldefels (15 d’agost) i les Festes de Sants (30 d’agost).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Crítica

Inefabilitat i sublimitat

música

Dusminguet farà un concert de comiat el 22 de juny a les Borges Blanques

Barcelona

Les cares diverses del ‘true crime’

Barcelona
novetat editorial

L’assassí més famós d’Irlanda, radiografiat

Barcelona
Laia Vilaseca
Novel·lista

Laia Vilaseca: “Escrivint, continuo sent jardinera i no arquitecta”

Barcelona
ARTS ESCÈNIQUES

L’Alegria que ‘triomfa’ als Premis de la Crítica

BARCELONA
música

El nou festival Guixolstronic proposa 12 hores de música electrònica

st feliu de guíxols
cultura

L’associació de museòlegs, sobre el polèmic canvi d’orientació del Museu del Disseny: “Caldrà esperar a que es presenti el projecte definitiu”

barcelona
Música

El Festival de Prada s’estén i ofereix concerts sense fronteres

Girona