Cultura

MIQUEL ALIBERAS

FUNDADOR I PORTADOR DE LA MOMEROTA DE MATARÓ DES DE FA 40 ANYS

“Tenim la fama d’entremaliats de la festa per empaitar la gent”

La Momerota va ser la primera bèstia de foc que va tenir Mataró, i aquestes Santes celebra els 40 anys tot recordant com es va recuperar la festa amb els primers ajuntaments democràtics

És l’únic ‘momeroter’ en actiu de la primera fornada. Com van ser els inicis?
Uns quants joves vam demanar a en Boris Ruiz si s’atrevia a fer una bèstia de foc, una Momerota, amb el cap de toro i el cos de mulassa. Es volia recuperar la que havia existit, segons el costumari català, a Mataró i també a Canet. En Boris es va encarregar de fer el cap i ens anava dirigint, a la resta, per anar posant el filat de galliner a l’estructura i tapant amb la cola i el paper.
Va néixer una mica a correcuita per poder sortir a les Santes?
Va venir just, l’encàrrec. A en Boris d’entrada no li va quedar clar que era una figura oficial, i explica que volia fer caure el pèl d’entre les banyes també pels costats, però no va tenir temps perquè el fuster li reclamava el cap per muntar-lo a l’estructura. Ara es podria plantejar si es vol fer-li el cabell que no va acabar fa quaranta anys.
L’acabeu de repintar. Ho feu cada any o és per l’aniversari?
Cada any hem de fer manteniment pels cops, però aquesta vegada en Boris l’ha vingut a pintar amb un color marró més clar. El foc i el fum sempre l’enfosqueixen, i s’ha netejat per deixar-la com nova.
La figura va costar de fer ballar en la primera sortida?
Com que s’estava encara fent ens tocava assajar sense la figura. L’Assumpta Valls va fer la música del ball i la Montse Calsapeu, la coreografia. La mateixa tarda del 25 de juliol la vam anar a buscar i vam ajustar els passos perquè vam veure que ens costava fer els salts quan el cap ens pesava més que el cos.
Com es va presentar als mataronins?
L’alcalde d’aleshores, Joan Majó, va acabar la Crida i acompanyats per la família Robafaves tothom va baixar fins a la plaça Santa Anna, on vam fer un parell d’enceses i vam estrenar el ball. Potser l’any 1979 no hi havia la gentada que hi ha ara a les Santes, però recordo la riera plena de gent.
Va ser la primera figura de foc. Va impactar?
Sí que fèiem córrer més d’un. Al principi tenia les banyes de cartró, però amb l’ona expansiva del petard ens les rebentava, i quan vam fer la Momeroteta, el 1982, ja les vam fer de ferro, i a la Momerota les hi vam canviar.
Com va ser que va tenir descendència?
Els mateixos momeroters tenien canalla que els acompanyava en les sortides. Va ser en Pep Manté qui va proposar de fer la versió reduïda de la Momerota. Ell va ser un dels portadors incansables, que anava i venia compaginant al capdavant de la Banda del Maresme.
Alguna anècdota al llarg d’aquests quaranta anys?
Baixant pel Torrent, un cop es va entrebancar amb les faldilles i una mica més la Momerota fa una tombarella. Es va clavar el morro a terra i es va aixafar. En Boris li va haver de fer una cura d’urgència quan va arribar a l’ajuntament. Amb la carcassa de fusta que tenia al principi s’havia de vigilar, perquè se’ns trencava picant a les voreres.
El van sorprendre fa uns anys amb un capgròs seu, en Miguelete. Com va ser?
És un nan no oficial que em van regalar els geganters. Tot bé perquè a la nostra revista La banyeta que fem a les Santes vam dir als geganters que no s’atrevien a fer el meu gegant. La sorpresa va arribar en el dinar conjunt que les dues colles fem per Santes, on es van presentar amb el meu nan.
Els grallers us acompanyen per fer-la ballar.
És una melodia molt curta i rítmica que ells van repetint. S’encenen les carretilles que li posem a les banyes i quan s’acaba el foc els grallers toquen mentre la fem ballar i tornem a carregar una segona encesa.
És un home envoltat de foc. Serà l’encarregat d’encendre la Tronada l’últim dia.
Sí, es va començar l’any passat a encarregar a algú l’encesa. L’alcalde em donarà el botafocs l’últim dia, i jo, que estic a la comissió de foc, li donaré el primer dia per encendre la traca a la Crida. Canviarem els papers. Sempre m’ha agradat el foc, i de jove anàvem amb la colla a encendre castells de foc a la platja. A les Matinades també m’ha agradat fer l’encesa de coets des de Sant Simó.
Les Santes s’han massificat però la Momerota sempre es fa un lloc. S’ha guanyat el respecte?
Hi ha qui s’estima més anar amb el Drac perquè és més tranquil i no crema tant. Abans als nens petits que feien alguna cosa mal feta els deien que no fessin la Momerota. Potser és que ens hem guanyat la fama d’entremaliats de la festa empaitant la gent.
No pensa en la jubilació de ‘momeroter’?
Fa uns anys que ja deixo que la carreguin els més joves, i jo els acompanyo portant les saques de pirotècnia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La Generalitat recorrerà la sentència per l’art de la Franja

Lleida

El Petit Romea acosta la figura de Maria Aurèlia Capmany

Barcelona

Mor Anna Manel·la

olot

Un jutge de Barbastre ordena la devolució de les 111 obres d’art de la Franja a les parròquies aragoneses

Lleida

Apujant el llistó

barcelona

Veu valenta fins a la cançó final

BARCELONA
Àlex Susanna
ESCRIPTOR, CRÍTIC D'ART I GESTOR CULTURAL. NOU DIRECTOR ARTÍSTIC DE LA FUNDACIÓ VILA CASAS.

“No tenim una visió sectària de l’art català”

barcelona

‘Bonart’ celebra els seus vint anys d’art

barcelona

Desacomplexats

palafrugell