Música

Luz: “Evito la rutina”

Luz Casal, una habitual dels festivals empordanesos, actua avui al Festival de la Porta Ferrada, dins la llarga gira de ‘Que corra el aire’, que va iniciar a Girona

“Vaig anar a Cap Roig a veure Katie Melua. Sóc també públic i està bé posar-te a l’altre costat”

Luz Casal és una presència habi­tual en els grans fes­ti­vals d’estiu empor­da­ne­sos, alguna vegada fins i tot com a espec­ta­dora: dis­sabte pas­sat va assis­tir al con­cert que va ofe­rir Katie Melua al Fes­ti­val de Cap Roig. “És interes­sant posar-te també a l’altre cos­tat, perquè jo també sóc públic, encara que pugui mirar les coses que pas­sen a l’esce­nari d’una altra manera”, explica Luz , que aquesta nit actuarà a l’Espai Port del Fes­ti­val de la Porta Fer­rada de Sant Feliu de Guíxols (22.30 h, de 28 a 68 euros), dins la llarga gira de pre­sen­tació del seu últim disc, l’enèrgic Que corra el aire , que va començar al Tea­tre Muni­ci­pal de Girona l’abril del 2018, dins de Stre­nes. En aquell pri­mer con­cert va inter­pre­tar ínte­gra­ment el nou disc i va dedi­car la segona part als èxits ante­ri­ors. A aques­tes alçades de la gira el reper­tori l’aire encara corre, però ja ocupa tant d’espai en un reper­tori que està viu i va can­vi­ant, com ho va fer fa poques set­ma­nes al Sons del Món de Cas­telló d’Empúries, on pot­ser per la pro­xi­mi­tat amb França va can­tar alguns temes del seu recent disc d’home­natge a Dalida: “Cada con­cert és un món i jo neces­sito adap­tar-me a l’espai i al públic. Si en un poble són les fes­tes o cele­bren la verema, la meva pre­dis­po­sició és una altra que si actuo en un tea­tre d’estil italià. Si, per exem­ple, actuo a Galícia és impres­cin­di­ble can­tar Negra som­bra”.

I si actua a Cata­lu­nya, passa el mateix amb Boig per tu? “Sí, però també l’he can­tat en altres llocs del món que no et podries creure, com en con­cert a Bah­rain, al Golf Pèrsic, on vaig sen­tir una per­sona entre el públic par­lant en català i vaig deci­dir can­tar-la, sense saber molt bé què en pen­sa­ria la resta del públic”.

La qüestió és que, després de cen­te­nars de con­certs arreu del món –el setem­bre vinent debuta a Albània, i recorda casos com el de Sèrbia, que va pas­sar a ser “una anècdota” a un destí habi­tual– con­ti­nua vivint la música i les gires amb una passió que sap trans­me­tre a les audiències: “Jo neces­sito sen­tir que cada dia és espe­cial i intento tras­lla­dar aquesta acti­tud a la meva feina. Em moc a l’esce­nari segons el dia i evito la rutina”. Fins i tot en les seves visi­tes freqüents a l’Empordà hi veu un al·lici­ent: “Em resulta esti­mu­lant que, després d’haver actuat tan­tes vega­des en aquests fes­ti­vals, em con­tinuïn cri­dant, perquè això vol dir que encara ofe­rim alguna cosa que interessa el públic i els pro­gra­ma­dors”. Per aca­bar insi­nua que podria haver un disc nou l’any vinent. “Per pre­pa­rar noves cançons neces­sito una certa tran­quil·litat, poder estar com a mínim quinze dies seguits en el mateix lloc”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.