Els globus sonda, per estrenar camins

Hi ha una tesi no escrita que si algú perd un globus d’heli en una punta de la ciutat, els corrents d’aire el duran a una altra punta, un dia i un altre. També és lògic que els artistes es foguegin en altres disciplines diferents de les que són titulars. És el cas d’actrius que proven (sovint, com un encàrrec pioner) en el món de les lletres. Estel Solé patia en la Fira Tàrrega del 2015 pel compromís de presentar un text a l’editorial (ja s’havia gastat els diners d’avançada i no treia res que la convencés). Va sortir-se’n amb Si no puc volar, inspirant-se molt en la seva obra de teatre Animals de companyia. Mònica Pérez ha tret, fa poques setmanes, el seu primer llibre. Respon al seu to de còmica, que ja ha fet servir en teatre (‘McGuffin’, per exemple). No va patir gaire per escriure’l, a raig. I ara desitja que es transformi en una sèrie de televisió. El globus pren un nou vol. Segur.