Cultura

La igualtat ignorada

Apareix per primer cop en català la versió completa de ‘La cabana de l’oncle Tom’, de Harriet B. Stowe, l’obra més venuda als EUA al segle XIX després de la Bíblia

La novel·la, malgrat les crítiques, manté aspectes llibertaris recomanables

Adesiara publica per primer cop en català la versió completa de La cabana de l’oncle Tom, de Harriet B. Stowe, l’obra més venuda als EUA al segle XIX després de la Bíblia. Amb traducció de la narradora Alba Dedeu, la novel·la ha estat un mite dels defensors de la igualtat i contra l’esclavisme, tot i que moltes associacions antiracistes la consideren la màxima expressió del negre bo davant la injustícia. Amb tot, es diu que el president Lincoln va sumar adeptes i idees en pro de l’abolicionisme després de la lectura del llibre.

Nascuda a Litchfield, Connecticut, el 1811 i criada a Hartford, era la setena filla de Lyman Beecher, un pastor calvinista defensor de l’abolició de l’esclavitud a Boston, i Roxana Foote Beecher, i la germana del famós pastor Henry Ward Beecher. L’any 1832, la família es va mudar a Cincinnati, població, així mateix, marcada per la causa abolicionista, on son pare va esdevenir el primer president del Seminari Teològic de Lane. Allà va obtenir coneixement propi de l’esclavitud i de l’organització clandestina de suport als esclaus anomenada Ferrocarril Subterrani, factors que la van motivar a escriure Uncle Tom’s Cabin (1852), la primera novel·la nord-americana amb un heroi negre, i que, “malgrat les crítiques”, manté aspectes llibertaris recomanables, brollador incessant per a novel·les i pel·lícules posteriors d’escriptors afroamericans. Per als que vam conèixer la història gràcies a les adaptacions cinematogràfiques i, sobretot, al nostre país, a través de les històries il·lustrades i les novel·les adaptades de l’editorial Bruguera, l’esperit de Tom va ser un exemple, també en la lluita contra la violència. Potser massa influenciada pels paràmetres evangèlics, la rebel·lió contra la tirania i la crueltat era inadmissible. Com resumeixen els editors d’Adesiara, l’esclau de Kentucky anomenat Tom és venut a un traficant per saldar els deutes contrets pel seu amo, que, malgrat tot, l’ha tractat prou bé mentre ha estat a les seves mans. Contràriament al que fan altres esclaus, que intenten aconseguir la llibertat per tots els mitjans que tenen a l’abast, en Tom decideix acceptar el seu destí injust. Després de diverses adversitats, va a parar a la plantació de cotó d’en Simon Legree, un hisendat cruel. Però la fe, la integritat i l’honradesa sempre triomfen, tal com demostra aquesta gran novel·la, que és considerada un símbol de la llibertat i de la igualtat entre els éssers humans, i també un model de protesta contra la discriminació quan el poder actua de manera infame.

En la introducció del volum, de més de sis-centes pàgines, amb notes que aclareixen aspectes històrics i culturals, és la mateixa Stowe la que ens situa i ens ofereix coordenades sobre l’exegesi i comprensió del text: “Les escenes d’aquesta història, com indica el títol, s’esdevenen entre una raça fins ara ignorada pels cercles de la societat civilitzada i refinada, una raça exòtica, els avantpassats de la qual, nascuts sota un sol tropical, es van endur i van perpetuar en els seus descendents un caràcter tan essencialment diferent del de l’aspra i dominant raça anglosaxona que durant molts anys l’única cosa que ha suscitat en aquesta última ha estat incomprensió i menyspreu.” Sense obviar aspectes fonamentals ideològics sobre el tracte a altres éssers humans, l’escriptora afirma que “la mà de la benevolència s’estén arreu, investigant abusos, redreçant torts, alleujant patiments i presentant als ulls i al cor del món els humils, els oprimits i els oblidats. En aquesta tendència general s’ha recordat, per fi, l’Àfrica infeliç; aquesta Àfrica que va començar la cursa de la civilització i el progrés humà en l’alba tèrbola i grisa dels primers temps, però que, durant segles, ha jagut sotmesa i ensangonada als peus de la humanitat civilitzada i cristianitzada, implorant compassió inútilment.”

“L’objectiu –ens diu Harriet Stowe– d’aquests esbossos és suscitar simpatia i compassió envers els individus de la raça africana tal com existeixen entre nosaltres; ensenyar als torts el que se’ls fa i el que pateixen sota un sistema tan inevitablement cruel i injust que els efectes positius de tot el que els seus millors amics intentin fer per ells dins d’aquest sistema queden contrarestats i anul·lats.” La lliçó continua, en molts sentits, pendent.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.