Costa-Gavras rebrà un dels Premi Donostia a la 67a edició del Festival de Sant Sebastià
El cineasta va ser homenatjat amb el Premi Internacional Catalunya el 2017
El realitzador Costa-Gavras rebrà un dels Premi Donostia del Festival de Sant Sebastià com a reconeixement del cinema “compromès” que ha transmès en pel·lícules com Missing o El capital. El director francès d’origen grec recollirà el guardó el 21 de setembre abans de la projecció especial d’Adults in the Room, adaptació de les memòries de l’exministre grec d’Economia, Iannis Varufakis. En la pel·lícula, que s’estrenarà a la Mostra de Venècia, Costa-Gavras transmet la “ràbia” que va suposar per a Grècia la crisi econòmica. El cineasta és director de la Cinemateca Francesa des del 2007 i l’any 2017 va rebre el 29è Premi Internacional Catalunya com a reconeixement a la seva mirada crítica i al compromís social i polític del seu cinema. El guardó a Costa-Gavras és el segon Premi Donostia de la 67a edició del festival, després del reconeixement a Penélope Cruz.
Costa-Gavras (Loutra-Iraias, Grècia, 1933) és autor d’una vintena de títols que han servit per “posar el dit en diverses llagues”, assegura el festival en un comunicat aquest dilluns. Dictadures, purgues polítiques, racisme o els desastres provocats pel món financer, però especialment el tema de la seva filmografia és la persona enfrontada amb la “implacable maquinària d’un poder polític devastador”.
Missing (1981) va ser el seu primer gran èxit rodat en anglès, amb el qual va començar a alternar projectes a França i els Estats Units. Aquest thriller polític ambientat en els moments posteriors al cop d’estat xilè va guanyar la Palma d’Or al Festival de Canes i va aconseguir l’Oscar al millor guió adaptat. Quan va rebre el Premi Internacional Catalunya el 2017 de mans del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, Costa-Gavras va revelar que el 23-F va impedir-li rodar Missing a Barcelona i va acabar fent-se a Mèxic.
“La condició modesta de la meva família i del meu país no deixava cap possibilitat d’esperança a la meva ambició. Però el desig es va convertir ràpidament en una necessitat d’explicar el món, la societat que jo descobria, i les imatges que permetia mostrar el cinema eren el millor mitjà”, va explicar el director després de recollir el guardó.
