Cultura

Doble realitat

L’historiador i divulgador a la BBC britànic Thomas Asbridge s’endinsa en el món de les croades i trenca tòpics sobre la presència bèl·lica cristiana a Terra Santa

“Esdeveniments històrics tan importants no es poden observar des d’un únic punt de vista”

Trobem l’historiador Thomas Asbridge a l’hotel Alma de Barcelona. Ve a presentar Las Cruzadas (Ático de los Libros), una relectura de les guerres a Terra Santa que van desolar la civilització, fa deu segles. Historiador a la Universitat Queen Mary de Londres i director del Centre per a l’Estudi de l’Islam i Occident, és un destacat medievalista, així com un reconegut presentador de documentals medievals en la BBC.

El volum, de gairebé mil pàgines, és una aportació moderna a un conflicte encara irresolt: “El llibre dona diferents punts de vista sobre les guerres, no exclusivament des de la perspectiva d’Europa i del món cristià de l’època, sinó més global.” Estructurat en cinc parts, conté viratges importants cap a les fonts musulmanes dels cronistes contemporanis al conflicte: “La idea és demostrar al lector que esdeveniments històrics tan importants no es poden observar des d’un únic punt de vista, sinó que cal obrir la perspectiva.”

Deu segles després d’aquelles guerres cruentes, alguns dels conflictes continuen vigents, fins i tot en la capitalitat de Jerusalem. Asbridge no ho dubta quan afirma: “Aquesta situació reflecteix una circumstància certa en el món de les croades, que era la lluita per una Terra Santa per als dos grups enemics. En això volia centrar-me. La guerra cronificada actual és també tràgica i ressona la importància religiosa que ha tingut sempre aquest territori des dels temps d’Abraham. Des de la primera croada fins ara, el conflicte no ha estat constant. Tant per als cristians com per als musulmans, la guerra santa era un dels objectius finals, però, després de ser derrotats, els cristians no van tornar de manera periòdica, sinó que aquesta ha estat una invenció del romanticisme del XIX i que ha arribat fins ara. La idealització de personatges com ara Saladí i Ricard Cor de Lleó prové de l’edat mitjana i s’incrementa durant el romanticisme.” Les novel·les de Walter Scott i també les pel·lícules de Hollywood han deformat la història de l’enfrontament entre cristians i musulmans. També explica quan la comunitat jueva va ser exterminada en l’atac cristià del 1099.

L’historiador britànic assegura que la fascinació pel període li va néixer en l’adolescència i va passar dos anys de l’escola estudiant apassionadament tot el que rebia de mestres i de la biblioteca: “Em vaig enamorar literalment de la història. Vull matisar que els personatges històrics són extraordinaris, però el més interessant és observar quina és la relació que existia entre musulmans i cristians de l’època, un contacte que mai no ha estat fàcil. Estudiar com interactuaven ha estat també un dels motius del llibre. Al costat de la interculturalitat evident, tenim violència i brutalitat, però vull remarcar els aspectes positius al costat dels nefastos. La interacció l’he estudiada a partir de documents de la França i l’Anglaterra de l’època, així com dels regnes de la península Ibèrica, on la coexistència pacífica es va mantenir en equilibri durant llargs períodes.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Adeu a una actriu de casa

BARCELONA

La rateta que preferia llegir a escombrar l’escaleta

la cellera de ter

L’Acocollona’t no defalleix i celebra la desena edició

Girona

El Liceu, amb només un 21%

BARCELONA

Elmini cancel·la la desena edició, però manté Ferran Palau

OLOT

El govern acorda amb Euskadi, La Rioja i Navarra la gestió i promoció del Camí Ignasià

Barcelona

Mor l’actriu Montserrat Carulla als 90 anys

barcelona
MARIA JOSEP ESCRIVÀ
POETA

“Sempre fem tard a les coses importants”

barcelona
Quimi Portet
MÚSIC

“Tinc cançons que entenc millor ara que abans”

BARCELONA