la contra

Un Gustavino de cartró

La colla gegantera de Vilassar de Dalt dedica la seva darrera figura a l'arquitecte que va projectar La Massa

vestit de frac. El gegantó de l'arquitecte valencià ja ha ballat a Vilassar, endossat en un frac característic. El seu bateig, però, no serà fins l'1 de maig del 2011.


Hi ha moltes maneres de reconèixer públicament la trajectòria d'una persona. Els ajuntaments acostumen a batejar carrers i places amb els noms de prohoms locals o bé amb el de persones que han dedicat temps i esforços en benefici del municipi. També n'hi ha que els dediquen equipaments municipals, normalment relacionats amb els seus àmbits d'actuació –biblioteques a escriptors o pavellons a esportistes–, o qui dóna nom a un certamen o concurs. Però en les localitats on hi ha tradició gegantera, hi ha un homenatge que és especial: la dedicació d'una figura. A Alella, per exemple, els capgrossos es van fer a imatge d'alguns veïns del municipi i a Vilassar de Dalt, el darrer gegantó està dedicat a l'arquitecte valencià Rafael Guastavino, que a finals del segle XIX va dissenyar el teatre La Massa, l'edifici més significatiu del municipi.

«La idea va sorgir a principis d'any, volíem un gegantó no gaire gran que poguessin portar els nens més petits de la colla», explica Cèsar Carmona, de la colla gegantera de Vilassar de Dalt. Havien de triar un personatge il·lustre i, tenint en compte que l'Ajuntament organitzava l'Any Guastavino, ho van tenir relativament fàcil. Van començar a buscar una fotografia de l'arquitecte per poder elaborar el bust. No va ser una feina gens fàcil. Guastavino va morir el 1908, però finalment a través d'internet van trobar una imatge força fidedigna.

La fotografia la van enviar al taller artesà Ventura & Hosta, de Navata, on un equip va crear el nou Guastavino de cartró pedra. La roba, la va confeccionar Reme Laso, de la colla vilassarenca i el cavallet interior també el van fer a Vilassar. «En un primer moment vam creure millor fer-ho tot nosaltres, però és un procés llarg i se li han de dedicar moltes hores», explica Carmona.

La nova figura es va estrenar en la ballada de gegantons, un acte que se celebrava per primera vegada en la festa major dels Sants Màrtirs. Ho va fer amb un aspecte encara incomplet. Els braços, que també són de cartró pedra, no van arribar a temps i en el seu lloc n'hi van posar uns de tela, que en breu seran substituïts per les extremitats definitives. Uns braços que ajudaran a identificar el gegant: en una mà hi durà una carpeta on hi posarà el seu nom i, en l'altra, una ploma com la que utilitzava per fer els seus dissenys. «Vam pensar que estaria bé posar-hi un maó pla, un dels elements constructius característics de la seva obra, però era difícil que la gent ho entengués», comenten des de la colla gegantera.

Un cop completat, el nou gegantó de Vilassar pesarà aproximadament uns vuit quilos. «És un pes adequat perquè el portin nois de sis o set anys», explica Carmona. El ninot té una alçada de 2,10 metres, que queda lluny dels més de quatre que fan en Lluís i la Maria, els històrics gegants del municipi, que es van crear al 1912.

Encara es desconeix si en Guastavino de cartró pedra participarà en algun dels actes d'homenatge que estan previstos en honor del seu homònim, l'arquitecte que va dissenyar La Massa. El que sí és segur és que el nou gegantó acompanyarà la colla en la quarantena de sortides que fa cada any a altres municipis.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona
Éric Besnard
Director de cinema

“Hem caigut en l’histerisme col·lectiu i no parem a pensar”

Barcelona
MÚSICA

Joan Magrané estrena a Peralada un responsori per a la Setmana Santa del segle XXI

girona