Ni heroi ni terrorista

ALove, Theft and Other Englantments, la seva anterior pel·lícula, el realitzador Muayad Alayan mostrava com se li complica la vida a un lladre palestí quan roba un cotxe sense saber que dins del maleter hi ha un soldat israelià. Una manera d’abordar el conflicte palestí-israelià a través de personatges i situacions en principi aliens a la política. També és el cas del film Los informes sobre Sarah y Saleem, en què un repartidor de pa, per pagar les factures, accepta transportar altres coses des de Jerusalem est a territori palestí. Saleem és palestí, està casat i és amant de Sarah, una jueva d’ascendència holandesa casada amb un militar israelià. També se li complicarà molt més la seva vida una nit que vagi a Betlem i entri a un bar amb Sarah.

A causa d’una baralla, Saleem és acusat per venjança de ser un corruptor. Però, per influència, se li fabrica un informe fals que, un cop cau en mans de l’exercit israelià en una incursió en territori palestí, fa que se’l detingui en ser considerat un activista polític.

Pels palestins, és un heroi. Pels israelians, un terrorista. D’alguna manera, és una víctima de la situació i del control dels uns i de la repressió dels altres. Mentrestant, tant l’esposa de Saleem com el marit de Sarah descobreixen la relació dels seus respectius cònjuges. És interessant la reacció de l’una i l’altre: ella s’empodera i ell, en una societat en què l’exèrcit és l’expressió màxima del culte a la virilitat, sent ferit l’orgull.

Aquesta mena de fulletó amb transfons polític (i més estima per les dones que pels homes) està construït amb un guió mil·limetrat (tant que s’hi veu massa la mecànica de causa-efecte) posat en escena de manera simplement funcional.