Una tasca àrdua a Vic

Un espectacle poeticomusical de pop electrònic inspirat en la travessia que, l’any 1940, fugint de la Gestapo, Walter Benjamin, filòsof i escriptor alemany, va emprendre per un antic camí de contrabandistes del Pirineu va obrir, ahir al vespre al Teatre Atlàntida de Vic, la 31a edició del Mercat de Música Viva. La protagonista, la també alemanya, encara que establerta a Barcelona des de fa quinze anys, Juliane Heinemann, va resseguir musicalment “l’últim camí de Walter Benjamin”, que és el nom amb què es presentava el muntatge, reconegut l’any passat amb el premi Puig-Porret, acompanyada de quatre altres músics: Marcel·lí Bayer, Marko Lohikari, Oriol Roca i Jordi Matas, que veurem també aquests pròxims dies a Vic com a braç dret de Ferran Palau i El Petit de Cal Eril. Música dominada, molt especialment, pels sintetitzadors (Heinemann va penjar-se la guitarra només en la primera de les deu cançons i ni Matas ni Lohikari, al contrari del que estava anunciat, van acostar-se a una guitarra i un baix) i dues pantalles transparents des d’on es van anar veient imatges –onades, ocells, arbres, la lluna, núvols tan carregats com els que hi havia ahir sobre el cel de Vic– que potser també va veure Benjamin abans de ser detingut per paramilitars franquistes en la seva arribada a Portbou.

El concert va començar amb versos de Màrius Tòrres, es va acabar amb citacions de Rainer Maria Rilke i, entremig, va incloure esments, també, al Caminante, no hay camino, de Machado, com també a l’obra d’autors com ara Paul Celan, Rafael Alberti, García Lorca, Stefan George, Else Lasker-Schüler i el mateix Benjamin. Escoltar Heinemann cantar un fragment de No sents, cor meu, també de Màrius Torres, mentre en una de les pantalles es recordava com Benjamin havia posat fi a la seva vida, poc després de ser detingut, amb una sobredosi de morfina va ser, indubtablement, el moment més corprenedor d’un espectacle amb un excel·lent treball visual de Samuel Navarrete que, com gairebé tots els que s’han construït després d’haver guanyat el Puig-Porret, mereix vida més enllà de la que va tenir ahir a Vic. Una citació de Benjamin brillava al fons de la pantalla després dels 45 minuts que va durar l’espectacle: “És tasca més àrdua honrar la memòria dels éssers anònims que la de persones cèlebres.”

Abans del concert inaugural d’ahir, el director artístic del Mercat, Marc Lloret, acompanyat de l’alcaldessa de la ciutat, Anna Erra, i la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, va atorgar el premi Puig-Porret 2019 a la percussionista i improvisadora Núria Andorrà. Amb els 10.000 euros del guardó, Andorrà estrenarà l’any vinent al Teatre Atlàntida Constel·lacions, un espectacle amb música, arts visuals i circ en què, a banda d’Andorrà, també hi intervindran l’artista visual Sabina Covarrubias, el dissenyador sonor i de llums Roc Mateu i els artistes del Circ Cric.