Criats, nobles i reis

Televisió i cinema estan connectats per una autopista de doble sentit que està cada vegada més transitada. L’adaptació cinematogràfica de Downton Abbey que avui s’estrena als cinemes és un producte pensat, sobretot, per als milions de fans que té la sèrie britànica arreu del món: ve a ser una mena de setena temporada, condensada en dues hores de metratge, que reprèn els personatges la família Crawley i el seu servei domèstic en el punt que acabava la sisena temporada. Una operació similar a la que està a punt d’estrenar-se de Breaking bad. Més val que s’abstinguin d’anar als cinemes, doncs, els que no han vist totes les temporades, perquè hi ha spoilers importants: sobretot l’absència d’algun personatge clau en les primeres temporades, no explicarem aquí per què.

Pel que fa a la resta, tot se cenyeix al guió, en sentit figurat i literal. Julian Fellowes, guionista de l’esplèndida Gosford Park (antecedent de l’univers de Downton Abbey) i creador de la sèrie produïda entre el 2010 i el 2015, ha escrit el guió del llargmetratge, i tots el actors repeteixen el seu paper: Maggie Smith (Violet Cra·ley), Jim Carter (el majordom Mr. Carson), Hugh Bonneville (el comte Robert Crawley), Elizabeth McGovern (la comtessa), Michelle Dockery (Lady Mary), Laura Carmichael (Lady Edith)...

La pel·lícula gira al voltant d’una presència inesperada al castell Downton Abbey: s’hi allotja la família reial, que està de visita oficial a la comarca. Això generarà una sèrie de tensions entre el servei de la casa reial i el de Downton Abbey, al qual volen apartar de les seves funcions durant la visita. Simon Jones, en el paper de Jordi V; Geraldine James, la reina Maria, i Imelda Staunton, primera dama de la reina, s’afegeixen, doncs, a les cares habituals de la sèrie en un producte luxós, acadèmic i fet amb recursos, concebut com un regal per als fans de la popular sèrie. No apte, però, per a republicans que no tolerin els fastos de les monarquies ni tan sols en la ficció.