Cultura

Jugant amb el passat

Joan Masdéu recupera deu cançons de Whiskyn’s per al disc ‘La flor del panical’

“Amb el temps, assumeixes que aquestes cançons formen part del teu ADN”

Vint-i-cinc anys del primer disc de Whisky’ns i deu de la seva dissolució. Efemèrides amb prou rellevància perquè el qui va ser el seu líder, Joan Masdéu, que en aquesta última dècada ha publicat tres treballs en solitari, es retrobi, sense prejudicis ni complexos, amb el cançoner del grup. “Quan tanques una etapa tens l’instint d’allunyar-te’n per dir coses noves, però, amb el temps, assumeixes que aquestes cançons formen part del teu ADN i que la teva manera actual de compondre no seria la mateixa sense elles”, explicava Masdéu poc abans d’estrenar, divendres al Mercat de Música Viva de Vic, La flor del panical. Whisky’ns 25 anys (Satélite K).

Tot i que la reunió amb els seus excompanys, assegura, mai no ha estat damunt la taula (“no és el moment de fer-ho ni el grup ho volem fer”), Masdéu reconeix que tenia “ganes de jugar” amb cançons com ara Reus, Que no surti el sol, Trens d’alta velocitat, i Junts, gravades en aquesta ocasió amb el seu gran aliat dels últims anys, el guitarrista Oest de Franc, i com en els seus últims discos en solitari, sota les ordres dels productors Fluren Ferrer i Santos Berrocal. “No hauria tingut sentit agafar deu cançons de Whiskyn’s i regravar-les amb el meu grup actual, de manera que vaig proposar-me no allunyar-me gaire dels concerts a duet que hem fet els últims tres o quatre anys amb l’Oest de Franc. Tenia una espina que volia treure’m de sobre i que consistia a fer un disc petit”, assenyala Masdéu.

La flor del panical, lluny d’entendre’s com una antologia, és una balança entre “cançons que van deixar una miqueta de llegat” i “cançons que es prestaven al projecte”, amb quatre convidats de pes com són Roger Mas, Gerard Quintana, The New Raemon i Beth Rodergas.

El disc, tanmateix, no ha fet canviar en excés la visió que té Masdéu de Whiskyn’s, un grup amb el qual va fer nou discos i la xifra gens menyspreable de 700 concerts. “Va ser el grup amb el qual vaig aprendre a fer cançons. Vam sortir massa tard per a l’esclat d’Els Pets o Sopa de Cabra i massa d’hora per viure la nova fornada. Vam formar part, per tant, d’una generació intermèdia i la història mai no és justa amb els períodes intermedis. Però valoro tot el que vaig poder viure amb Whiskyn’s més que ara fa deu anys”, conclou.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.